Moltes gràcies, Antònia
Mai no tenia un no per a ningú, n’Antònia Matamalas, quan de defensar els drets de les dones i la seva dignitat inalienable es tractava
Plantada d’un ‘Arbre de les Dones’ a la plaça de les Perleres de Manacor. / DM
La mort de n’Antònia Matamalas ens ha agafat a tots els que la coneixíem com una gelada, un d’aquests freds hivernencs que penetra fins al moll dels ossos i et deixa gairebé paralitzat, sense capacitat de reacció possible. A més d’una persona excel·lent, n’Antònia era la presidenta i cap visible del col·lectiu «Dones de Llevant», una de les associacions pioneres del feminisme a la part forana de Mallorca, amb més de 20 anys d’història i compromís social sobre les seves espatlles. La darrera vegada que la vaig veure -físicament, si més no- va ser aviat farà un any, amb motiu de la plantada d’un nou Arbre de les Dones a la plaça de les Perleres de Manacor, després que la matinada del 20 de gener de 2023 un primer arbre aparegués tallat de mala manera per individus que actuaren amb nocturnitat i traïdoria. Va ser un acte reivindicatiu i entranyable alhora, una acció en què la nostra associació, Homes per la Igualtat – Mallorca, va voler ser present per fer costat n’Antònia i la bona feina de les Dones de Llevant, tant a la capital d’aquesta comarca com fora d’ella.
Uns mesos abans, l’octubre de 2022, Manacor havia estat també la ciutat escollida per la nostra petita però estimada associació per dur a terme la XIII Roda d’Homes contra la Violència Masclista, una acció simbòlica de rebuig a les agressions i assassinats masclistes on comptàrem així mateix amb el suport de les Dones de Llevant. Vull dir amb això que mai no tenia un no per a ningú, n’Antònia, quan de defensar els drets de les dones i la seva dignitat inaelinable es tractava. Era una dona de mirada bonhomiosa, que sabia escoltar amb saviesa i paciència a parts iguals, però a qui no li tremolava la veu a l’hora de denunciar els excessos inherents als abusos i extorsions de tota mena que encara ara molts d’homes exerceixen sobre les seves parelles només pel fet de ser-ho. Cinquanta-cinc dones assassinades el 2023 en són la prova més contundent, però no és ni prop fer-hi l’única.
Recordarem sempre els seus cabells acolorits, aquells flocs que deixava anar de manera alegre i desinhibida sobre el front, i que eran alguna cosa així com la seva particular senyera, la seva manera de mostrar a Manacor i al món el seu ferm compromís envers aquesta meitat femenina de la humanitat a la qual tanta cura, estima i protecció incondicionals va dedicar.
Descansa en pau, Antònia.
Suscríbete para seguir leyendo
