TRIBUNA

Cap al 12 de setembre com a diada de Mallorca

Els polítics tenim l’obligació de seleccionar amb molta de cura aquelles dates que commemoren i dignifiquen a qui els protagonitzaren i, si és possible, sense cap tipus de màcula i amb un sentit constructiu i d’esperança

Rafel À. Bosch

Rafel À. Bosch

El proppassat dia 14, el Ple del Consell de Mallorca va aprovar inicialment, per majoria absoluta, tornar a declarar el 12 de setembre com a diada de tots els mallorquins. Ja ho va fer un 5 de maig de 1997, amb la intenció que aquesta data constituís un dia de referència pel nostre poble on es commemoràs el fet considerat com a constitutiu de l’inici del regne privatiu de Mallorques: el jurament per part del rei En Jaume II, el 1276, de la Carta de privilegis i franqueses que atorgà Jaume I a l’illa. En aquell llunyà mes de maig de1997 donaren suport a la proposta el PP, el PSOE, UM i Esquerra Unida-Verds. Només es va oposar el PSM-Entesa.

Quan discutim els avantatges de celebrar la nostra Diada un dia o l’altre de l’any, crec que podríem establir un paral·lelisme amb d’altres processos recents viscuts al nostre país en torn al 6 de desembre. Com saben, en aquesta data commemoram la celebració del referèndum en el qual els espanyols donàrem un amplíssim suport a una nova Constitució. Celebrem l’aniversari d’una de les més grans conquestes polítiques i socials del poble espanyol com és la Constitució del 1978. És evident que amb aquesta diada festiva volem destacar un fet històric de recuperació dels nostres drets i que posa de manifest tot allò que ens uneix, dins de la diversitat, com a societat avançada i evidentment no recorda cap fet dolorós o que pugui ser objecte de divisió per part d’uns o dels altres conciutadans. De la mateixa manera, la recuperació del 12 de setembre, amb les lògiques diferències, vol fer palès un fet cabdal per a la història de Mallorca com és l’acceptació, per part del poder polític d’aleshores, de tot un seguit del que avui anomenaríem ‘drets dels ciutadans’ en un regne dins la mar que volia reeixir, que volia constituir-se i organitzar-se sense cap altre jou. Aquesta diada vol ser perfectament compatible amb la celebració de la Festa de l’Estendard cada 31 de desembre, a càrrec de l’Ajuntament de Palma, que any rere any celebra tot un seguit d’esdeveniments commemoratius d’una de les festes més antigues d’Europa d’aquestes característiques.

El Consell de Mallorca, hereu de la primera institució d’autogovern de Mallorca: el Gran i General Consell, vol manifestar amb aquesta aprovació inicial que els valors inherents a la Carta de Privilegis i Franqueses són tan o més dignes de recordança que qualsevol altra fet històric que es pugui posar sobre la taula. Som a un temps on els organismes internacionals recomanen no escollir dies de celebració basats en fets bèl·lics o violents que recordin victòries d’uns sobre els altres. Encara que es pugui argumentar que els musulmans derrotats que poblaven la nostra illa ja l’havien presa als pobladors cristians anteriors, no podem oblidar el sofriment d’aquells mallorquins que defensaven ‘lo’ seu davant d’uns estrangers que venien a la recerca de fortuna i evangelització.

La Història és la que és i no la que voldríem que fos, però davant els fets que han marcat l’esdevenir d’un poble els responsables polítics tenim la capacitat, i jo diria l’obligació, de seleccionar amb molta de cura aquelles dates que commemoren i dignifiquen a qui els protagonitzaren i, si és possible, sense cap tipus de màcula i amb un sentit constructiu i d’esperança. Estam convençuts que la celebració de la Diada del 12 de setembre arribarà a ser, si la majoria ho vol, un dia joiós com ho va ser en aquell llunyà 1276. Per tot això, no ens resta més que desitjar-li una llarga vida.