El 75è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans

Avui, 10 de desembre, es compleix el 75è aniversari de la DUDH (Declaració Universal de Drets Humans), proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París en 1948, en la que va ser la seva Resolució 217 A (III).

Durant tots aquests anys, s’han anat aconseguint molts d’avanços en drets humans i la seva implantació en el món ha anat creixent, de tal manera que avui dia la gran majoria de països han ratificat la DUDH i altres instruments posteriors en matèria de drets humans, de tal manera que hem anat assolint cada vegada més drets per a més persones.

Amb tot, no podem pecar d’optimisme: ens queda molt camí per recórrer. Resten un bon grapat de països que no han adoptat la DUDH; mentre que d’altres, malgrat que ho han fet, n’incompleixen una bona part dels seus preceptes.

Basta seguir la premsa diària per constatar que encara hi han milions de persones que no tenen garantits els drets humans més bàsics, com el dret a la vida i a la llibertat; persones que, just per pensar diferent, poden ser detingudes de forma arbitrària, en moltes ocasions per temps indefinit, sense acusació ni garanties, i sofrir tortura i desaparèixer per sempre, sense cap explicació a les seves famílies.

Algú dirà que això no passa al nostre país ni a altres democràcies consolidades, com si aquesta fos una raó vàlida per ignorar el que passa a altres éssers humans. I de tota manera, això tampoc és tan cert com podria semblar: els EUA, més de la meitat d’estats continuen mantenint la pena de mort per delictes comuns i, en conjunt, és un dels majors executors de pena capital a tot el món.

Tampoc podem deixar de parar atenció a com els drets humans estan en qüestió o en clar retrocés a països que semblava que els havien assolit i aquí no posaré cap exemple, ja que són tants que sempre en quedarien massa sense mencionar; però el cert és que d’aquests en podem trobar dins la mateixa Unió Europea. Els drets humans van més enllà del dret a la vida, a la llibertat i a no sofrir tortura; també inclouen els drets a la igualtat i a la justícia social, a la llibertat de consciència i de pensament, a la d’expressió i d’informació, a la d’associació i de culte, el dret a l’educació, la sanitat, l’habitatge i un llarg etcètera.

Sense oblidar les guerres que assolen el món i que són una vergonya per a tota la humanitat, on el dret internacional humanitari és ignorat i vulnerat sistemàticament, com resulta notori a les dues més properes, les que tenen lloc a Ucraïna i Palestina.

La celebració d’avui hauria de servir per sacsejar les nostres consciències, com a membres de la gran família del gènere humà, l’autonomenat Homo sapiens i molt en especial la dels governants. Recordem que la DUDH, inicia el seu preàmbul declarant que «el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món».