La saturació turística es consolida com a model econòmic

El turisme i les males notícies no es porten bé. Sempre s’ha dit que no hem d’espantar els turistes amb males imatges de les nostres illes. A les persones que no parlam bé del turisme ens diuen «turismofòbics», «venedors de fum», pessimistes, apocalíptics, etc. O el que és pitjor, una mescla de tot.

Però el temps no s’atura. El canvi climàtic produeix l’avanç del Sàhara cap al sud d’Espanya. L’augment de la sequera és irreversible. La dificultat en la gestió només d’aquest problema ja seria suficient per invocar un pacte social de «tots a una» per no patir el que aquest canvi durà a la nostra agricultura i a la nostra indústria turística. Doncs no, no és suficient.

La complicació dels escenaris internacionals de conflictes armats, com els d’Ucraïna o Orient Mitjà, seria també una raó per fer un pacte d’estat i cohesionar-nos per gestionar el problema dels refugiats, dels immigrants o de les crisis de desplaçament que hi ha ja, a més de les pujades del preu del petroli que pot provocar una crisi internacional del turisme. Doncs no, no és suficient.

La dificultat de gestionar la fragmentació política, traduïda en fenòmens d’abstenció com el de Palma en què només vota un 50% del cens electoral, seria una raó suficient per augmentar la qualitat democràtica mitjançant un pacte per apropar la política als ciutadans, de manera que problemes de massificació turística com els del centre històric, el gueto de Son Banya, o el «banlieu» de Son Gotleu, així com el problema de l’habitatge, haurien de ser suficients motius per fer un pacte entre totes les forces polítiques i la ciutadania. Doncs no, tampoc és suficient.

Aquesta incapacitat de cercar solucions col·lectives als problemes importants que viuen amb més o menys intensitat totes les persones de les nostres illes, és un senyal inequívoc que hem apostat per consolidar un turisme insostenible. Senyal que el col·lapse turístic ha començat.

Malgrat aquests anys d’aturada a causa de la covid el sistema turístic ha crescut una altra vegada de manera intensa, malgrat que tenguem 250.000 persones en situació de pobresa segons informà EAPN en el Parlament, la gestió d’aquest sistema segueix patrons anteriors, per la qual cosa podem afirmar, amb tota seguretat, que la propera crisi s’està gestant.

Crisi darrera crisi, amb l’única estratègia real de tenir més passatgers, més turistes, augmentar els cotxes de lloguer, augmentar la massificació de platges i carreteres, augmentar la immigració, o desplaçar a la població local als seus «refugis», lluny de l’exèrcit de turistes. Sembla com si una alternativa al sobreturisme ens portés al col·lapse econòmic i que amb més turisme també. Paradoxa insalvable si no canviem la governança del sistema turístic.

Encara som a temps d’aturar el col·lapse turístic malgrat que no siguem a temps d’aturar el canvi climàtic? Serem positius, apostarem que sí. Què caldria fer?

Podem intentar establir un diàleg entre l’empresa privada del sistema turístic i la societat civil, per entendre millor les necessitats a llarg termini de les nostres illes i intentar un pacte de mínims per començar una transició cap a un projecte turístic acceptable per les dues parts.

En segon lloc, hauríem de proposar aquest consens ciutadà als grups polítics del govern i de l’oposició per fer una declaració conjunta al Parlament, una declaració que seria el punt de partida per fer creïble la voluntat de canvi. Aquesta declaració es comunicaria a tota la ciutadania i s’obriria un procés d’opinió i debat públic, amb una comissió parlamentària que recolliria les opinions de la ciutadania.

En tercer lloc, per començar a fer feina en la bona direcció, hauríem d’establir un pressupost de les inversions necessàries per als pròxims quatre anys, destinat a impulsar la transició cap a un sistema turístic més raonable. En aquest punt ja intervindrien més els especialistes en propostes econòmiques, socials i ambientals, creant un grup de treball dels diferents àmbits, que fessin operatives les idees de transició.

Una bateria de propostes concretes, amplament reflexionades i consensuades amb altres entitats (les quals formam part del Fòrum de la Societat Civil) són les que volem fer arribar als ministres de Turisme que tindrà lloc aquest 30 i 31 d’octubre a la nostra ciutat.