Els vidres romputs del barri

La visita de Jaume Mir a la tertúlia del bar més autèntic de la plaça del Mercat és garantia de comptar amb una veu original, diversa i molt instruïda, no exempta d’ironia i d’alguna afectuosa renyada. No debades a l’hora d’elegir el camí principal de la seva formació universitària es decidí per la filologia anglesa quan el francès dominava el món de l’ensenyament. La seva vida acadèmica com a professor d’institut i l’afecció per la cultura anglesa li han procurat un fondo d’erudició molt contemporani. Ah! i boix per la música, no necessàriament la clàssica. L’elecció de l’anglès no fou casual i li ha permès conèixer els clàssics sense intermediaris i també gaudir de la poesia emboscada en la música de Dylan, els Beatles o els Rolling Stones.

L’altre dia al bar, cerclat d’alumnes, recordant temps passats, el profe ens formulà una pregunta. Va demanar si algú sabia d’on venia el títol del darrer àlbum dels Rolling Stones Hackney Diamonds. Silenci absolut, suspens total. La resposta es troba en el títol de l’article. Hackney és un barri de Londres amb fama de ser una mica tempestuós i on de vegades volen botelles que, en caure en terra, es rompen deixant un rastre de vidres esmicolats. Efectivament, els diamants del títol del disc son una brillant metàfora de la trencadissa. El disc, amb la petita ajuda dels seus amics, és una obra increïble tractant-se dels anys que roseguen. Escoltin per començar en alt volum el tema Angry i vegin el vídeo. No és que sonin joves és que encara no els han desmamat.

La lliçó del dia permeté Jaume accentuar la importància de les preguntes com a punt de partida d’una bona conversació, d’un soliloqui o d’una controvèrsia sobre qualsevol tema. Molt bé, només faltava que algun alumne es tiràs al ruedo amb una altra pregunta. Ho va fer el set-ciències dalt signant amb dues interrogacions. La primera, si algú sabia a quin barri de Londres es troba el famós Ronnie Scott’s Jazz Club. La segona, quina celebèrrima cançó ianqui inclou un llegendari solo de saxo interpretat per Ronnie Scott. La resposta a la primera és fàcil, a la segona, no tant. No more bets.