Ha arribat l’hora de les polítiques actives

Encara que no existeix un coneixement rigorós dels problemes econòmics i socials de les Balears i més concretament de Mallorca al mancar un estudi de camp, es pot afirmar que en front dels grans avantatges que ha proporcionat el turisme, sembla evident que la nostra societat detecta les conseqüències negatives de la massificació derivada del turisme. No només estem parlant de problemes de mobilitat, sinó també d’altres com el preu de compra i lloguer dels habitatges per a només citar un. Aquests dies el meu col·lega i amic el catedràtic Pere Salva assenyalava la seva decepció perquè es jubila i la situació de massificació no s’ha resolt. Pot esser cert a més que a llarg termini les motivacions dels turistes per escollir les illes com a destí minvin, si be això encara no està clar.

Es evident que estem davant un tema complicat tant per l’efectivitat de les solucions com per la seva acceptació. S’ha de dir abans que els analistes ofereixen raons que es pot produir una sortida involuntària per l’acció del canvi climàtic que faci gairebé difícil de suportar el clima pels turistes en temporada alta. Es evident que encara que estem en una tendència molt estudiada, no podem estar passius a l’espera que això es produeixi.

La posada en marxa de polítiques actives ofereix un ventall de possibilitats, que com hem dit, són complexes i probablement no massa acceptades per diferents col·lectius. Des del costat de la demanda no sembla que l’encariment del transport aeri hagi donat gaire resultat i que la pujada de preus de l’oferta d’allotjament i el serveis complementaris malgrat que ha produït, això si, una baixada de l’estada mitjana, no ha compensat la intensa pujada en el nombre de turistes. Quedaria la solució «creuers» que seria reduir els moviments aeris en temporada alta. Es considera aquesta mesura extremadament dràstica i, en gran part, allunyada de les competències de les autoritats illenques. En allò que es refereix a l’oferta, la moratòria turística existent no tindrà resultat si no es persegueix l’oferta d’habitatge turística il·legal provocada en gran part per la mateixa moratòria.

L’eliminació de places utilitzant el canvi d’ús a habitatges pot esser una arma per reduir l’oferta i a la vegada incrementar la tan necessària disponibilitat pels residents de pisos i apartaments. Per això s’ha d’incentivar el canvi. En pocs dies un sindicat ja ha criticat la possible mesura per la reducció d’oferta de treball que suposaria.

Siguin aquestes o altres mesures, l’objectiu d’aquest article és que a l’espera que es moderi la massificació no és justifica no fer polítiques que millorin el benestar dels residents inclòs aquelles que poden no tenir massa durada si no s’atura l’esmentada massificació En aquests darrers anys s’ha fet poc en aquest sentit amb els serveis i les obres públiques. Han hagut de passar molts d’anys per iniciar les obres del metro al Parc Bit per minvar la fallida del seu traçat inicial. S’han de prendre mesures i així ho ha dit el Consell, per construir rotondes a la carretera del Cap Blanc per abaixar la sinistralitat.

Es parla ja d’ampliar el nombre de carrils per entrar a la via de cintura a l’autopista de l’aeroport com a assenyalat l’actual Govern. Probablement això no tindrà gaire èxit si no s’allarga la segona via de cintura fins almenys la Universitat. Per descomptat es faci o no aquesta infraestructura s’haurà de donar una solució al desgavell de les entrades i sortides del Coll d’en Rabassa des de l’esmentada autopista de l’aeroport. No es pot esperar a millorar l’entrada a la via de cintura pels que venen a Palma per l’autopista d’Inca i van en destinació a Andratx.

Es un seguit de projectes d’infraestructures en els que es podrien afegir d’altres que s’han de posar en marxa i que algunes han estat anunciades. No ens poden amagar en el fet de la massificació que ens envolta sabent que les solucions que es mereix són administrativament complexes, políticament arriscades i amb efectes només a mig i a llarg termini. La complexitat esmentada no pot justificar la passivitat fonamentada en el fet que el mercat o el canvi climàtic ho arreglarà i a la vegada no hi ha excusa , per no activar polítiques per apaivagar una part de les seves conseqüències negatives, com malauradament ha passat aquets darrers anys.