La mentida té les cames d’Usain Bolt

Les conegudes i tants cops utilitzades dites «la mentida té les cames curtes» i «s’agafa abans a un mentider que a un coix» segurament sorgiren quan la informació corria de boca en boca als pobles, però semblen estar del tot desfasades a l’era de les xarxes socials. Un whatsapp o un tuit amb una bola, sigui elaborada o una ximpleria, genera més impacte i es propaga amb molta més rapidesa que un argument sòlidament construït i corroborat amb dades i fets.

Ja l’any 2017, que per a un millennial és quelcom semblant al neolític per als de la meva generació, Renée DiResta de l’Observatori d’Internet de la Universitat de Stanford va fer famosa la frase «una mentida repetida 1.000 vegades es converteix en realitat», atribuïda -de manera no gaire contrastada- a Joseph Goebbels, ministre de propaganda del nazisme.

Un estudi del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) intentà quantificar el fenomen de la desinformació i com repercuteix en la societat. S’arribà a la conclusió que les notícies falses tenen un 70% més de probabilitats de ser retuitades que les notícies vertaderes.

Ja sabem que les xarxes socials s’han convertit en una immensa barra de bar on tothom opina de tot quan i com vol, però on qui la diu més grossa té més repercussió. Mentides o mitges veritats, imatges i vídeos fora de context i continguts esbiaixats devaluen constantment el valor de la veritat. Sí, ho sabem, però lluny de cercar-hi remei, engreixam el monstre entre totes i tots.

Disposam d’eines i recursos per contrastar les notícies (investigació de les fonts, fact-checkers, portals de verificació, o simple sentit comú), però representen un esforç que no estam disposats a fer. Per què trencar una mentida que ens reafirma en allò que pensam o ens fa sentir còmodes dins el nostre cercle?

Entram aquí en el terreny de la psicologia evolutiva. Com a espècia social que som, el nostre cervell sembla estar programat per «creure» aquelles informacions que reforcen els llaços amb el grup social del qual ens sentim part, en detriment d’altres per molt que puguin estar sustentades en una realitat objectiva. Aquest mecanisme també funciona a la inversa, és el que els psicòlegs anomenen ignorància motivada: casos en els quals ens mantenim voluntàriament ignorants respecte a determinades qüestions per no haver de confrontar-les amb les idees del grup amb qui convivim.

També hi ha gent que creu encara que internet és allò que somiaven els seus inventors, la màxima expressió de la llibertat, i que la informació que li arriba està al mateix abast de tothom. Res més lluny de la realitat. Les xarxes socials estan dissenyades imitant en alguns aspectes les escurabutxaques, prioritzant una lectura com més superficial, efímera i apressada millor d’aquells continguts que han decidit mostrar-nos uns algoritmes en funció de les nostres recerques anteriors, interessos, interaccions socials, etc. però fent-nos ignorar tot allò que queda fora d’aquests límits. És el fenomen que el ciberactivista Eli Pariser va anomenar filtres bombolla que generen nínxols ideològics a internet.

Com no han d’aconseguir aquestes xarxes socials que el meu candidat o la meva candidata electoral serà qui guanyi les eleccions!

Aquesta manera de consumir informació ens fa oblidar l’existència d’altres comunitats digitals amb narratives diferents o contraposades i, encara pitjor, ens provoca un rebuig personal i odi cap aquelles persones, a vegades amics o familiars, que no comparteixen les nostres idees o tendències polítiques. Que aixequi la mà qui no ha perdut el contacte amb qualcú del seu cercle més o menys proper per aquest motiu!

Ens estam carregant els espais de deliberació i la vertadera comunitat política que generen els consensos imprescindibles per al funcionament correcte de la democràcia. Per arrodonir aquesta tempesta perfecta, sorgeixen els bots, comptes falsos automatitzats per intel·ligències artificials, al servei de personatges indesitjables i/o obscurs interessos econòmics, polítics i de poder, que ens bombardegen amb notícies falses, teories conspiratives i publicacions carregades d’odi intentant manipular el clima d’opinió o, fins i tot, crear-ne un de nou.

És certa com veim aquella dita que diu «les mentides caminen sobre potes podrides». Però, podrides o no, vaja, quines cames. Ni les d’Usain Bolt!