Aquesta campanya, menys promeses i més compromís amb els infants

Arrenca una nova campanya electoral i ens tornam a trobar amb un problema ja antic: els programes electorals dels diferents partits recullen nombroses propostes en àmbits molt diferents però sistemàticament passen per alt un segment de la població molt important i que, a més, representa una part significativa del país.

Els infants no voten a les eleccions, i segurament per això (tot i que històricament, des que es va aprovar la Convenció dels drets de la infància que reconeix el seu dret a la participació, hi ha hagut intents d´escoltar la seva veu i opinions) les seves necessitats no es veuen reflectides en les prioritats electorals ni tampoc en les iniciatives de govern. I quan hi apareixen, potser sigui amb mirada política i estratègica més que no pas des de l’empatia i des de les necessitats reals del col·lectiu.

Però pensem que al nostre país hi viuen 1,5 milions d’infants que representen ni més ni menys que un 20% de la població. A més, els nostres infants suposen el futur, allò en què es convertirà la nostra societat el dia de demà. Què necessiten, doncs, perquè el país els consideri d’una vegada per totes com a ciutadans de ple dret i com a persones a esdevenir?

La infància és una etapa vital molt rellevant, en què es construeix la identitat de la persona i es planten les llavors que germinaran a l’edat adulta i generaran oportunitats. El que no treballem en aquest període, els conflictes que abordem o els que deixem d’afrontar, tots aquests aspectes determinaran les seves futures vides adultes i condicionaran el seu i el nostre futur com a societat.

Si, a més a més, tanquem el focus i ens centram en entorns en situació de risc social o d’exclusió, veiem que el 22% de la població resident a les Illes estava en situació de risc de pobresa el 2022. Una xifra que amaga realitats extremadament complexes: privacions materials, viure en habitatges precaris (plens d’humitats o ocupats), manca d’oportunitats educatives en el lleure per als infants més enllà de l’ensenyament obligatori, tenir un escàs accés al món digital, una alimentació desequilibrada que pot generar malalties, i sobretot, un important patiment emocional per les situacions familiars que pot acabar generant problemes de salut mental. 

Com revertim aquesta situació? Necessitam polítiques públiques i una iniciativa social decidida en favor de la infància. És bàsic que els governs a tots nivells (municipals, autonòmics, estatals) incorporin en les seves accions una nova mirada, la mirada de l’infant. Propostes com potenciar l´educació infantil accessible en l’etapa 0-3 anys; oferir un lleure educatiu de qualitat i participatiu (ja que quan l’escola és universal, és en els espais de lleure i fora de l’aula on es generen les grans desigualtats); garantir programes de prevenció de la salut mental; i oferir espais diversos (amb diversitat de procedències, cultures i religions) i que tinguin cura de les necessitats especials. 

A més a més, els infants en situació de pobresa o exclusió social necessiten espais socioeducatius que els permetin completar la manca de recursos determinada per la seva situació, recolzar l’entrenament d´habilitats socials i emocionals i ajudar-los a desenvolupar-se com a adults. Es fa necessari un model econòmic, doncs, que ajudi a sostenir aquests espais i que permeti acompanyar els infants el temps necessari. 

En totes aquestes accions els municipis són clau. Tot i les limitades competències que poden tenir els ajuntaments, la seva proximitat i creativitat els fan determinants en el desenvolupament de més i millors actuacions. Per això aquestes eleccions del 28 de maig poden esdevenir una oportunitat per construir poblacions on tots els infants creixin, es desenvolupin i se sentin segurs i feliços.

«Si les paraules no van seguides del compromís, són com el so de les campanes que el vent s’emporta», deia el Beat Pere Tarrés, metge i clergue abocat a ajudar els més febles que va inspirar la creació de la nostra entitat. Aquesta campanya electoral, doncs, necessitem justament això: menys paraules i més compromís amb els infants.