Decret llei turístic: claus per a una negociació

Aquests darrers dies s’ha escenificat el tant desitjat acord político-social per a la tramitació de les esmenes del Projecte de Llei 3/2022. O el que és el mateix, la nova regulació puntual que ha impulsat la Conselleria de Turisme a la Llei 8/2008 o Llei General Turística.

El primer apunt important: el descartament del Partit Popular com a altaveu de les aspiracions hoteleres. Han estat altres formacions - majorment el PI, secundàriament Ciutadans, i, fins i tot, Més i VOX: «cosas veredes, Sancho»- les que han sabut assumir aquesta responsabilitat amb més o manco encert.

Com a segon punt: la permeabilitat als canvis que han demostrat els redactors de la primera versió del text. De fet, aquesta ha estat una de les claus per les quals aquesta setmana hagi estat d’èxits i no pas de maldecaps.

Tercera: discreció. Molt difícil d’aconseguir en aquesta illa. La que es va imposar un grup de persones - quasi totes elles, alienes a la negociació «oficial»- per a millorar el Decret Llei. No llegir la premsa es va convertir en una necessitat.

Quart: transversalitat La que s’ha intentat adoptar en tot moment. Portant a terme una síntesi entre reivindicacions ciutadanes - manca de vivenda o espais sòcio culturals a un preu digne - amb les del sector turístic pròpiament dit.

Cinquena: integració. De subsectors quasi sempre deixats de banda en tota normativa redactada per urbanites o representants hotelers del sol i platja. Des de les singularitats culturals i arquitectòniques dels agroturismes, hotels rurals i d’interior a quin punt quedaven els propietaris de solars turístics. Per no parlar dels canvis d’usos envers els vells hotels irrecuperables.

Sisena: maduresa. La de la majoria dels implicats. Conscients que eren davant una entesa insòlita entre partits polítics, forces sindicals i patronal. En l’horitzó, la propera renegociació del Conveni Col·lectiu. Veurem.

Setena: elegància. La que la majoria de les parts han observat en quasi totes les fases de les negociacions. Malgrat les tibantors inicials. Tot i certes acusacions subterrànies provinents d’altres partits. És d’agrair.

Vuitena: visió de futur. És el que es vol aconseguir amb aquesta modificació. Potser s’hauriad’haver incidit en segons quines qüestions i no tant en d’altres, però en línies generals s’ha assolit una reglamentació millor de la que hi havia.

Novè: decreixement. No hi és com a condició «sine qua non», tal com estava previst en la primera escriptura. Però els fonaments per a la seva implantació ja estan oberts: és ben possible que es redueixin més places per canvi d’usos que per la fórmula del «2X1». Fórmula que, d’una manera o d’una altra, hauria de ser millorada en la seva tramitació als respectius Consells insulars.

Desena: correccions. Tot és millorable. Probablement tal sigui el cas. Però per tenir una mínima seguretat jurídica durant els propers anys - tal era l’objectiu - pot arribar a ser un document vàlid.

Suscríbete para seguir leyendo