Parlem d’hipocondria digital

Ara per ara, fer un clic i tenir a l’abast riuades d’informació és una realitat a la qual ja ens hem acostumat. Una altra cosa és saber administrar aquesta informació i gestionar-la correctament.

Molt possiblement, per a aquesta tasca estam manco entrenats i, aquest fet, ens exposa a caure en el parany de creure i assumir com a vàlid tot allò que consultam a través d’Internet. A aquest risc ens enfrontam pràcticament cada dia, però té una connotació especial quan la recerca d’informació respon a qüestions relatives a la nostra salut. En aquest sentit, una recerca excessiva d’informació sanitària, assumir una gran quantitat d’informació d’origen divers i amb recomanacions ambigües o el fet d’atorgar veracitat a totes les consultes que es puguin realitzar, és el que condueix a la coneguda com a «hipocondria digital» o «cibercondria».

Les conseqüències derivades d’aquesta patologia poden ser l’angoixa o l’ansietat, induïdes per l’accés constant a la xarxa i la necessitat de consultar insistentment qüestions lligades a la nostra salut davant de qualsevol tipus de símptoma que es pugui observar o manifestar. De la mateixa manera, la hipocondria digital també pot abocar a l’automedicació, segons les recomanacions que apareguin a les diferents planes web, o a la realització d’auto diagnòstics. De fet, en moltes ocasions, es pot acabar relacionant o identificant una afectació comuna o habitual entre la població, que es resol fàcilment amb un tractament simple, amb una malaltia greu o que requereixi d’una atenció o d’una intervenció immediata. Evidentment, aquesta circumstància pot generar més aprensió i una dolença major cap a qui pateix de cibercondria.

Altrament, la pandèmia produïda per la covid-19 ha pogut tenir una incidència especial en relació a aquest fenomen, ja que estam parlant d’una malaltia recent, amb un conjunt de símptomes variable i d’una gravetat dispar. Igualment, la situació de confinament durant la primera onada va comportar un increment en l’ús d’Internet que, sumat a les restriccions establertes per accedir de forma presencial a una consulta mèdica, va poder implicar un major nombre de recerques a través de la xarxa sobre l’afectació del SARS-CoV-2, les seves conseqüències i la manera com es manifesta per intentar esbrinar les possibilitats de contagi. De la mateixa manera, la proliferació de fake news, més enllà de la covid-19, que circulen obertament i sense cap tipus de filtre i la desinformació que originen, són, clarament, un element contraproduent enfront de la hipocondria digital o cibercondria.

Ara bé, en aquest punt cal preguntar-se si existeix la possibilitat d’accedir a la xarxa per consultar qüestions sobre la nostra salut i rebre una informació sanitària acurada i rigorosa. Per respondre a aquesta pregunta, almanco es poden realitzar un seguit de recomanacions com, per exemple, accedir a fonts reconegudes que possibilitin la informació de contacte, que identifiquin els autors, que estiguin actualitzades, que mantinguin la confidencialitat, que aportin una informació clara i senzilla, o que apareguin sota el segell Health On the Net Code Conduct (HONcode), un codi ètic que garanteix la bona informació sanitària.

En aquest sentit, el passat tres de novembre la Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat una iniciativa presentada pel Grup Parlamentari Socialista, Unides Podem i Més per Mallorca, en la qual s’instava el Govern a preveure mesures per combatre la cibercondria en el marc del pla autonòmic de salut mental, a impulsar campanyes de sensibilització amb la col·laboració de les entitats i els col·lectius sanitaris per assegurar una comunicació correcta entorn de l’àmbit sanitari i a elaborar un recull de totes aquelles planes web amb el segell HONcode per centralitzar la recerca d’informació relativa a la nostra salut.