El PP de Pablo Casado amb els de la ultradreta es va posicionar en formes i llenguatges a un espai perillós amb el seu discurs de deslegitimar al Govern de l’Estat. Si la resta volguera fer el mateix amb els llocs on aquests partits de dreta estan governant ho podrien fer. Per exemple a Andalusia, Madrid o Múrcia, on el PP governa amb altres partits i, fins i tot amb trànsfugues.
Ara, amb una segona condemna al PP per haver finançat la reforma de la seu nacional amb diners de la caixa b, s’haurien de donar moltes explicacions. Moltes i des dels dos partits de la dreta, perquè no oblidem que el líder ultradretà que va sembrant odi i feixisme per tot arreu, va ser molts anys treballador del PP.
La doble vara de mesurar als diputats i diputades, s’ha fet molt palesa amb el cas del diputat per Unidas-Podemo Alberto Rodríguez, a qui se li ha retirat l’acta de diputat per haver estat condemnat per defensar drets socials, mentre tota la bancada del partit més corrupte de tota la història recent d’Espanya, condemnat en dues ocasions, continua sencera. Curiosa la forma d’afrontar la justícia que alguns tenen.
Veurem què fa Casado, quina estratègia utilitza ara, a banda de disfressar-se de tot, per a traure la cara per un partit, el seu, assenyalat per la justícia en vàries ocasions. Si, ja se sap que farà, continuar assenyalant als qui governen i buscar el desprestigi d’aquests, fins i tot fora de les fronteres. Senzillament, no sap fer altra cosa.
I ara, se li ha obert un nou front: la Comunitat de Madrid. Isabel Díaz Ayuso reclamarà el que considera seu, després d’haver guanyat les eleccions del passat 4 de maig. I, malgrat les aparences de bondat entre ells, hi ha signes que indiquen el contrari. I mentre, falten menys de dos anys per a les eleccions autonòmiques i municipals.
Si la tàctica de Casado continua sent la del desprestigi de les institucions, en funció de les seues necessitats polítiques, dubte molt que li isca bé, perquè resulta molt pesat. I té tanta pressa per aplegar a la Moncloa que pot cometre errades importants. I Teodoro García Egea pot ser una d’aquestes errades. La negativa a renovar el Consell General del Poder Judicial, per temes interns del partit, li pot jugar una mala passada. La por a tots els temes que encara queden per jutjar i per això no facilitar la renovació del CGPJ, juntament amb el protagonisme i el narcisisme impetuós de Ayuso, el poden convertir en el pitjor dirigent nacional del PP. I mira que ja és dir.
O revisen una mica aquestes formes agressives, aquesta arrogància, aquesta mirada autoritària i tan pròxima als ultradretans de qui volen marcar distàncies, però només en les formes, o alimentaran el desapego a la política entre la ciutadania, amb la qual cosa debilitaran encara més la democràcia.
El temps dirà quin futur li espera, però de moment una autoreflexió no li aniria gens malament.
