Vivim un moment àlgid en la transició energètica tant a nivell local com global. Sobretot focalitzat en l’augment i millora tecnològica de les renovables, que substitueixen progressivament el combustibles fòssils. És una bona notícia, deixem d’emetre milers de tones de CO2 a l’atmosfera, diversifiquem l’economia i mitiguem els efectes del canvi climàtic.

Però no basta, davant el repte que tenim de la transició energètica, no podem quedar-nos en substituir una font d’energia per una altra, hem d’anar a més, les generacions futures han de tenir un món digne on viure. Poc se’n parla, però l’article 1 de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica de les Illes Balears fixa els objectius, per ordre de prioritat de la llei, i per lo tant de la transició energètica de les Illes. Aquests objectius són: Augmentar l’estalvi energètic, millorar l’eficiència energètica, implementar energies renovables. I tal com hem assolit un coneixement pràctic envers als residus, amb les tres «R». a la Transició energètica tenim les tres «E».

L’estalvi energètic és el primer objectiu, hem de canviar la nostra forma de consumir energia. Hem de ser conscients que quan encenem un llum o quan posem una rentadora, hi ha un generador d’energia (majoritàriament contaminant a les illes) que alimenta aquests aparells. Evidentment que qui més consumeix (empreses o administració pública) ha de ser qui més canviï aquesta manera de consumir, avançant en la reducció, però el canvi de model de consum energètic serà social o no serà. Per això, iniciatives a les escoles amb tota la comunitat educativa, com la recentment presentada a Eivissa, per a fomentar la consciència i donar pautes d’estalvi energètic a cost zero són tan importants.

A més, necessitem que l’energia que haguem de menester s’empri de la forma més eficient. No podem tenir l’aire condicionat amb finestres obertes, o bombetes d’alt consum que donen la mateixa llum que una de baix consum. Necessitem un canvi integral a habitatges i edificis antics, per tal de no perdre gens de l’energia que tant ens costa produir. Per a millorar l’eficiència energètica dels edificis, hi ha obertes línies d’ajuts com el PREE, que ofereixen major intensitat d’ajuda com major és la intervenció en l’edifici. A més, suposa un respir econòmic per a la construcció, que no s’ha de basar només en seguir fent noves edificacions.

I finalment, hem de seguir implementant renovables, perquè l’energia (un cop reduït el seu consum al mínim, i millorada l’eficiència per aprofitar-la al màxim) ha de ser neta. L’autoconsum és una eina fonamental per millorar aquesta part, però també hem de menester generació renovable descentralitzada al nostre territori. Per això, els programes SOLBAL, les línies d’ajuda a l’autoconsum, les instal·lacions d’autoconsum compartit de l’Institut Balear d’Energia o la planta d’hidrogen verd de Lloseta (la primera a Espanya, i al sud d’Europa) són peces clau per a seguir augmentant la penetració de renovables i assolir els objectius marcats per llei.

Els fons europeus Next Generation són una oportunitat per accelerar aquesta transició energètica, però no tot són doblers, també és necessària la consciència social de la necessitat d’un canvi de consum energètic basat en les tres «E», ens hi posem?