Opinión

La cara i la creu del derbi

Ricardo Úriz ha començat amb bon peu al Fibwi Palma

El Palmer Basket ha encadenat la vuitena derrota consecutiva

David Font, envoltat de jugadors del Palmer Basket

David Font, envoltat de jugadors del Palmer Basket / Manu Mielniezuk

Un dels dos havia de guanyar i l’altre havia de perdre. Segurament els dos equips contemplaven les dues opcions. Malgrat això, pocs –i pocs són molts– podien imaginar un desenvolupament de partit com el que es va viure diumenge a Son Moix. Era un derbi i ja se sap, els derbis obliden el passat i no saben res de favoritismes, de dinàmiques i de classificacions. Ara bé, moltes circumstàncies confluïen en el matx. Els dos equips venien de perdre molts partits consecutius –els locals, set i els visitants, quatre–, fet que els situava a la coa de la classificació, quan a principi de curs la paraula ascens formava part dels seus discursos; havien canviat d’entrenador –els de S’Arenal durant la mateixa setmana–; ambdós equips tenien baixes, més significatives les dels immobiliaris; set dels seus jugadors havien vestit la camiseta rival; l’avantatge del factor pista era inexistent... I el que va passar, ja és història. I el que va passar, per ser més exacte, com va transcórrer, pot haver insuflat una gran dosi d’autoestima en els pulmons dels fibwis i pot haver deixat mot tocat el grup de Sergio Jiménez.

Ricardo Uriz, el nou inquilí de la banqueta del Palma, a la roda de premsa fou honest i després de denunciar que el seu equip havia jugat malament la primera part, de destacar la bona feina feta pels joves Blanco i Huguet, reconegué que l’única cosa que podia fer al descans era canviar la mentalitat dels seus jugadors, perquè amb un parell d’entrenaments pocs aspectes tàctics havia pogut modificar. I ho va aconseguir. El Fibwi de la segona part i, especialment, el del darrer quart va ser molt diferent, quasi l’antítesi del que havia estat a la primera. L’agressivitat i la intensitat defensives van acompanyar un encert ofensiu que no s’havia produït durant els primers períodes. Apostà per jugadors amb més brega i més dinàmics i renuncià, durant molts moments, a jugar amb un cinc pur. Restaven cinc minuts, perdien de 15 i, com va dir el seu entrenador, “arribaren a temps”. I afegí que, malgrat el feliç desenllaç, no poden repetir una primera part com la de diumenge, perquè és possible que la propera vegada no hi arribin, a temps.

De les declaracions del tècnic del Palmer destaca principalment una idea: la por a guanyar. Als darrers minuts tenir la victòria a tocar després de tantes derrotes acumulades, els va passar factura, els canells van tremolar i sobre tot la ment es va ennigular. Segurament Sergio Jiménez voldrà tornar a veure les últimes possessions de l’encontre amb els seus jugadors per trobar explicacions a la seva insuficient defensa – reberen 38 punts (27 en els darrers cinc minuts) – i a no aprofitar en atac els centímetres de Mendiola, defensat per Lafuente, un jugador molt més baix. 

La cara, el Fibwi. Ricardo Úriz ha començat amb bon peu. Feta la primera passa, en queden moltes més per fer. Només si es produeixen, es podrà parlar de vertadera millora. La creu, el Palmer, que ocupa la penúltima plaça a la classificació i ha encadenat la vuitena derrota consecutiva. Sergio Jiménez haurà de refer el seu equip del cop dur que va significar la desfeta al derbi i resar perquè aviat els jugadors lesionats puguin tornar a jugar. 

Suscríbete para seguir leyendo