Glòria de/a Puccini

Entre les diverses propostes musicals per aquest cap de setmana, permeteu-me que en destaqui dues, la que avui i demà tendrà lloc al Teatre d’Inca (19h) i a l’església de Sant Marçal (20h), respectivament i en la qual l’Orquestra de Cambra de Mallorca interpretarà la Simfonia Pastoral de Beethoven i la que ha preparat l’Acadèmia 1830 a l’església de Santa Tereseta de Son Armadans de Palma i amb la Missa de Glòria de Puccini i la Simfonia del Nou Món de Dvorak, avui a les 20.30 hores.

Sobradament conegudes les obres de Beethoven i Dvorak, permeteu-me que dediqui un espai a aquesta obra religiosa del compositor italià, nascut a Lucca, la mateixa ciutat en la qual va morir el cardenal Despuig.

Aquesta partitura, la Missa, està pensada per a Orquestra, Cor i dos solistes vocals, tenor i baríton i va ser el resultat del treball de graduació del compositor a l’Institut Musical Pacini (una espècie de conservatori), l’any 1880, amb només vint-i-dos anys, tot i que el Credo ja s’havia estrenat dos anys abans com a partitura independent. Com a curiositat direm que després de la primera audició va quedar arraconada fins al 1952, quan es reestrenà als Estats Units, iniciant una nova vida que l’ha portada a ser escoltada per tot el món, tot i que menys del que realment mereix, ja que és una obra excelsa, comparable a moltes obres sacres que són habituals dins el camp del repertori simfònic-coral.

Aquesta Missa, titulada originalment Messa di Gloria, conté totes les parts de la litúrgia, d’aquesta manera, només començar ens trobam amb un Kyrie, cantat de forma lírica i tranquil·la, cosa que permet que quan arribin els primers compassos del Gloria, en forma de marxa, ens semblin més majestuosos. El Gloria és la part més extensa de tota l’obra i conté moments molt inspirats com el Qui tollis o el gran final fugat.

En el Credo tenim una deliciosa intervenció del tenor, Et incarnatus, així com un dramàtic fragment per a les veus baixes, Crucifixus.

Un Sanctus coral precedeix al Benedictus per al baríton, qui, juntament amb el cor i el tenor entonen la darrera part, l’Agnus Dei, construïda a través d’una melodia que, posteriorment fou reciclada a l’òpera Manon Lescaut, en forma de Madrigal per a mezzosoprano.

En resum, poder escoltar la Messa di Gloria de Puccini en viu és un esdeveniment remarcable que mereix la nostra atenció. I encara més si en la versió intervenen grups illencs com l’esmentada Acadèmia 1830, la Capella Davídica de Ciutadella, el tenor Antoni Lliteres i el baríton Lluís Sintes, tots dirigits per Fernando Marina.

Suscríbete para seguir leyendo