Molt més que un gran pedagog

Aquell capvespre del proppassat desembre els assistents, familiars i amics d’en Gabriel Martí, van omplir de gom a gom la sala de Quarts LLibres. Els primers, conscients que aquell acte era la culminació del projecte de l’autor : Presentar públicament la figura i obra de Bartomeu Oliver, el binissalemer il·lustre de can Melcion. Un deute pendent fins ahir de la família. Els segons, encuriosits per conèixer els mèrits que l’adornaven.

La idea primigènia sorgí fa temps d’un treball de curs d’un estudiant de pedagogia de la UIB, un servidor. Aquelles recerques primerenques permeteren confegir una aproximació a l’estudi del nostre personatge. Quaranta anys després, Gabriel Martí acaba de publicar el llibre a Edicions Document Balear que inclou les seves pròpies investigacions sòlidament documentades i profusament il·lustrades amb el fons fotogràfic de la família.

El magnífic pròleg del professor de Filosofia Grega, Francesc Casadesús, destaca la formació humanística del doctor Oliver Orell que va nodrir tothora la seva vocació pedagògica. És el cas de l’Institut Tècnic Eulàlia, on hi va adaptar “els valors de la paideia grega a les necessitats pedagògiques, socials i culturals de la Barcelona del començament del segle XX”. El llegat de Ciceró i la seva humanitas foren l’altre far de la tasca educadora de Bartomeu Oliver.

El llibre de Gabriel Martí Borràs és més que una biografia de don Bartomeu. També és la memòria de les famílies Oliver i Jordana, la crònica d’un temps amb els seus protagonistes, l’aventura d’uns Intel·lectuals exiliats a Veneçuela i, a més, una excel·lent aportació a la història de l’Educació catalana del primer terç del segle XX. El llibre ens explica les etapes cabdals de la vida del dr. Oliver, les seves circumstàncies i la seva obra com humanista i pedagog.

D’aquells anys jovenívols de formació a Mallorca cal remarcar el pas pel Seminari de la Missió, els estudis de magisteri a l’Escola Normal, l’experiència com a instructor de l’escoltisme, la col·laboració amb la Lliga del Bon Mot i amb l’Associació per la Cultura de Mallorca. Aquell fou el seu bagatge quan va partir a Barcelona, on es va llicenciar el 1921 en Filosofia i Lletres. Després vingué el doctorat.

A Barcelona va poder respirar els aires renovadors del noucentisme i ben aviat es va implicar en la vida cultural i educativa catalana. Un exemple: Soci de la Fundació Bernat Metge es relacionà amb l’elit intel·lectual i política com ara Pompeu Fabra, Francesc Cambó, Antoni Rubió o mossèn Llorenç Riber, gran amic, entre d’altres. La fotografia del cinquantenari de la Fundació és molt descriptiva. També participà en la campanya per l’Estatut d’Autonomia i fou un dels signants de la Resposta als catalans al Missatge als mallorquins. Exponent dels ideals del catalanisme, de l‘escoltisme catòlic i de l’avantguardisme pedagògic de l’Escola Nova tan allunyada de la docència tradicional, no és d’estranyar, doncs, que el dr. Oliver, recelós o temorenc de les delacions dels dos bàndols, optàs per fugir amb la seva família i prendre el camí de l’exili mesos abans de l’inici dels estralls de la repressió franquista. Gabriel Martí li dedica una abrandada defensa d’aquesta decisió tan humana com punyent.

L’Institut Tècnic Eulàlia fou la gran obra de Bartomeu Oliver qmb la col·laboració de Dolors Jordana, la seva esposa: Una institució plenament catalana, d’esperit catòlic i basada en la moderna pedagogia activa, disposà d’un dels primers parvularis amb mètode Montessori. La fundació el 1925 obeïa a dues raons: D’una banda, la demanda de moltes famílies de Sarrià i Barcelona d’una educació amb procediments i solucions pedagògics moderns. D’altra banda, la millora del nivell de l’ensenyament secundari i dels estudis de comerç. L’ITE afrontà el repte amb un selecte professorat de llicenciats i doctors. Degut a la matrícula d’alumnes que augmentava cada curs, el centre hagué de traslladar-se a la seu actual, una magnífica finca a ple bosc, al peu de la muntanya –entorn més adient amb l’ideari de l’Escola Nova- entre Sarrià i Pedralbes. Arran de l’exili del dr. Oliver el 1938, els seus cunyats van continuar la labor del centre tot havent de fer front a la Falange, que cobejava l’edifici, i als càrrecs del Tribunal de Responsabilidades Políticas. A la commemoració del 60è aniversari de la fundació, una foto ens mostra el president Jordi Pujol lliurant la Creu de Sant Jordi a Rosa Jordana. Fou el reconeixement oficial a la significança de l’ITE a la història de l’educació a Catalunya. La llista d’antics alumnes que han prestigiat el centre com Josep Palau i Fabre, Francesc Parcerisas, Gabriel Ferrater o Josep Laporte, és llarga i eloqüent.

Els anys d’exili a Veneçuela foren d’intensa activitat del nostre pedagog i humanista, on hi va deixar petges pregones. Allà va coincidir amb August Pi i Sunyer, Bernat Jofre Roca, Josep Miret i Monsó i Josep Sureda Blanes. Val a dir que l’esperit d’ajut recíproc entre aquells il.lustres catalanoparlants fou notori. La dèria del dr. Oliver de perpetuar la labor de l’Institut Tècnic Eulàlia a terres americanes es feu realitat amb la fundació a Caracas de l’Instituto Escuela La Florida. Fou professor de llatí i degà a la Universidad Central de Venezuela i, més tard, a la Universidad Católica Andrés Bello. També fundà l’Instituto de Filología Clásica. A la dècada dels cinquanta començà a viatjar. Tornà a Mallorca i feu estades a Binissalem; a Barcelona assistí al 25è aniversari de l’ITE i a França va participar al I i II Congrès pour le latin vivant. Escriptor ciceronià, traductor humanista, mantenidor dels Jocs Florals i organitzador de la Setmana de Mallorca al Centre Català de Caracas, don Bartomeu mai no oblidà les seves arrels illenques. El doctor Miret Monsó conta d’aquell home charmant i d’un fi sentit de l’humor: “Quan parlava en català mantenia i feia valer com a perfectament lícit l’accent mallorquí”. Finà a Caracas, però descansa al cementiri de Binissalem, al costat de la seva germana Francisca. Aquestes festes he volgut honorar la memòria de don Bartomeu i he rellegit algunes de les seves nadales tan preuades pels familiars i amics, poesies que traspuen sospirs de nostàlgia i amor per Mallorca.

No cregui, el lector d’aquestes línies, que ja està tot dit de don Bartomeu. Aquest resum-ressenya només pretén ser una mena de tast que li reserva més informació sucosa i, fins i tot, continguts insospitats. Vull dir encara que Gabriel Martí Borràs ens ha obsequiat amb un excel·lent treball de divulgació que sap conjugar el rigor de la investigació amb la complaença per les confidències de la tradició oral de la família. És una obra francament valuosa i atractiva, sobretot pels amants del món de l’educació i la seva història.

Suscríbete para seguir leyendo