Higiene mental

Paraules de padrina.

Sí, la padrina materna Joana Payeras que va ser una de les dones que em varen ensenyar a escoltar, a parlar, a mirar i a sentir i també es preocupava de la meva higiene. Els anys cinquanta els bergants érem molt descuidats, suàvem i ens deixàvem el cos i la roba plens de pudor de resclús. Ella era molt pulcra i tenia un bany amb dutxa i bidet a ca seva i un lavabo a la seva cambra. «T’has de rentar bé darrere les orelles, que és on s’afica molta brutor que no es veu, t’has de rentar els peus quan arribis de caminar i després els pots posar en remull amb aigua calenta i una grapada de bicarbonat, que et deixarà molt descansat. T’has de posar desodorant a les aixelles perquè tu ets mot suador. T’has de tallar les ungles de les mans i dels peus i les has de dur ben netes. Només veig gent grollera amb les ungles endolades!» I així em donava un ad infinitum de recomanacions sobre el físic i la còrpora. Però ella era una dona completa. I la sabia molt llarga, per la qual cosa col·locava al centre la netedat de l’esperit. «El cap i els cabells s’han de rentar cada dia, però el més important és allò que hi ha dins el cap: el cervell. I el cervell, encara que no ho sembli, també necessita netedat a voler. Durant tot el dia s’acaramullen brutors, paraules, notícies, comentaris que són com a fems i poden deixar el cervell fet un poal d’immundícies. Per això també l’has de fer net. No hi ha fematers de l’esperit com els que passen pels carrers per recollir els poals de fems. Ets tu mateix que has de fer el cap viu i procurar netejar totes les coses, idees, pensaments, converses, lectures, i especialment els excrements que trobis que t’han embrutat durant el dia. I això ho pots fer cada vespre fent un diari i escrivint els principals fets, coses i converses que has tengut i d’aquesta manera seràs ben conscient de quines coses has fet bé i quines coses has fet malament.»

Així vaig començar la llibreta amb el meu diari en què procurava posar d’una forma sincera i clara tot allò que m’havia passat. I aquest diari em va fer molt de bé i estic segur que fou fonamental per tenir una bona higiene mental.

Ara ho he pensat perquè crec que amb tanta pol·lució de notícies, xarxes asocials, informacions digitals corruptes, pudentes i enverinadores és més que mai necessari trobar uns bons lleixiuets del cervell que em permetin netejar-lo de tants de fems digitals com cada dia queden enregistrats a les neurones, a les sinapsis, a la matèria grisa cerebral. Vius i ungles! Si no ens netejam la ment quedarem fets uns zombies. Si no ens netejam la ment aquesta serà un femer amb potes.

Passeig.

Tenc un ardiment a prova de fallides. Els picarols de les ovelles broden el silenci de l’horabaixa. Els dies s’acurcen i s’arronsen. Les hores i la claror es vesteixen d’un morat profund que em transporta al continent fosc i vellutat de la tendresa. Els ramatges despullats del lledoner m’encerclen dins una presó entotsolada de llunyanies. Un llençol d’aromes m’entabana un poc. Són bafarades que venen del parc on dormen tota casta de bestioles. I hi bull el podriment de la natura. Una mèl·lera salvatge intenta un refilar suau com un vou-verivou. Camins vells i cansats estotgen les passes del vianant.

Un professor subversiu.

Quan l’any 1969 vaig acabar la carrera de Biològiques i em vaig posar a fer costura en col·legis i instituts, em vaig trobar algunes vegades amb inquisidors que em miraven malament i em criticaven obertament a les reunions de claustre perquè parlava de Darwin i explicava la teoria de l’evolució. D’una filial d’institut que no vull recordar em tragueren dissimuladament (no em renovaren el contracte) perquè, a més de Darwin i la teoria de l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, volia dur a les meves classes l’amic i psiquiatre Colau Llaneras. Intentava que m’ajudàs amb els greus problemes sexuals que tenien els meus estudiants enclavats per l’educació nacionalcatòlica que ho empastifava tot. Curiosament va ser una directora de filial (que, a més, era monja, gràcies C. T!) la que em va deixar llibertats de càtedra i em va permetre dur l’amic Llaneras, amb la qual cosa aquelles al·lotes de Llucmajor varen tenir una educació en les Ciències Biològiques, amb la sexualitat inclosa, que sempre m’han agraït. Ara estic eufòric perquè he rellegit de Darwin L’origen de les espècies (Edicions 62) amb un pròleg magnífic del periodista científic i escriptor Martí Domínguez que diu: «Hi trobareu el treball d’un gran científic que va transformar el nostre món, però també una ment moderna, amb una forma de raonar del tot actual. Més que una lectura de vegades fa l’efecte d’una conversa. Darwin frisa per convèncer-nos, per fer-nos canviar de parer, sap que ho té tot en contra, centenars d’anys de tradició religiosa, però encara així té una absoluta confiança en l’home i en el poder de la raó. El llibre no sols va ensorrar per sempre una percepció religiosa (i romàntica) de la història natural, sinó que al mateix temps va impregnar de sentit el seu conreu. Charles Darwin va crear d’alguna manera la Biologia moderna: una ciència laica, aconfessional, destinada a conèixer el perquè de la vida i el lloc que hi ocupa l’home.» En català aquesta obra no es va publicar fins l’any 1982, en la traducció de Santiago Albertí i Constança Albertí, per mor del feroç antidarwinisme de la burgesia catalana que va impedir qualsevol temptativa anterior, com assegura Tomàs Glick en l’epíleg d’aquesta edició. A la mort de Darwin, l’esposa, Emma Wedgwood, i el fill, Francis, varen escapçar el text perquè no sortissin les idees que tenia de la religió. Nora Barlow, la neta de Darwin, l’any 1958 va afegir els fragments censurats i ara podem llegir el text sencer. Maquillar Darwin com un científic que creia en Déu, o de vegades dubtava de la seva existència, era allò que volien els familiars pròxims. I que no sortís el que pensava del cristianisme, que considerava una doctrina detestable, o de l’educació religiosa dels infants, que després els seria tan difícil expulsar com per a un mico treure’s la por, amarada d’odi, d’una serp. Llegiu Darwin! Val l’alegria!

Suscríbete para seguir leyendo