Cal una defensa ferma dels drets socials i de la decència democratica

Celebram un Primer de Maig en un moment d’especial intensitat, on és necessari defensar més que mai els drets fonamentals de la ciutadania i de les persones treballadores. Davant de polítiques basades en la supressió dels drets, davant del corrent involucionista de la dreta i la ultradreta, que camina cap a salaris precaris, cap al retall de pensions, cap a tensar el mercat immobiliari... avui més que mai es fa necessari sortir al carrer a defensar uns drets que han estat adquirits amb molts d’esforços i lluita social.

Ens hi jugam molt. Ens jugam el manteniment d’aquests drets, des d’un posicionament democràtic, amb els arguments i amb la força que tenen les persones que treballam per un interès comú, per avançar tots alhora, també juntament amb aquelles persones més desafavorides o que tenen presenten majors dificultats d’integració.

Cal fer-ho des del diàleg i la voluntat d’avançar. Ja n’hi ha prou que la dreta continuï amb jocs de mentides gruixades, amb la normalització de polítiques basades en calumnies i insídia, que posen en perill l’equilibri social, l’ocupació estable i la qualitat de vida de totes i tots. No podem seguir permetent que les polítiques dels governs de la dreta tractin de devaluar, de forma permanent, els drets guanyats amb tant d’esforç; no es pot permetre que la dreta segueixi defugint el diàleg i les propostes constructives que aposten pel benestar de tota la societat, no només d’uns pocs.

Des del PSIB-PSOE consideram imprescindible un diàleg social que permeti basar els avanços socials en el consens, amb acords que donin consistència a les mesures que ens fan avançar. Amb diàleg social, els governs d’esquerres han aconseguit pactar mesures que han beneficiat tant a la part de les persones treballadores, però també a l’empresariat.

Es presenta una temporada turística molt intensa. És feina de tots nosaltres reclamar que els beneficis i la riquesa que aquest estiu generi la nostra economia sigui repartida de forma equitativa. Una riquesa que no sols s’ha d’entendre en termes purament materials o econòmics: també és necessari replantejar polítiques d’habitatge digne, polítiques que garanteixin una sostenibilitat del territori i de l’ecosistema social. Polítiques, en definitiva, que pactin un marc de convivència estable, on les persones treballadores gaudeixin de la terra on han decidit habitar i que aquest territori no es percebi en clau d’amenaces per mor de l’especulació i la depredació que propugnen els interessos de la dreta i la ultradreta.

En aquests dies difícils hem vist com els sindicats de classe han dit «prou» a la política de fang, a que la dreta no accepta què va passar a les electorals, i que en el fons l’únic que cercava era alterar-ne els resultats. Gran part d’aquests interessos passen perquè no accepten que s’apugin salaris, que s’apugin pensions, que s’apugin les prestacions per desocupació, que s’actualitzi l’SMI cada any i que s’hagi duplicat pràcticament en aquests anys.

Això és el que no accepta la dreta, perquè en el fons no accepta la democràcia. I davant d’això: més democràcia, més drets, més avenços socials per millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores d’aquest país. Els treballadors i treballadores han sortit aquests dies als carrers de tot el país a reclamar democràcia; fem-ho ara tots junts aquest 1 de maig de nou. Amb més força i ganes que mai, i sabent q davant el soroll, acció; davant la difamació, diàleg; i davant polítiques de dreta i ultradreta, més drets.

Bon Primer de Maig.