Novel·la Històrica

Una història molt ben novel·lada

En la segona part, l’autor ret homenatge als professors que custodien i transmeten els coneixements

Salvador Vergès i Cubí.

Salvador Vergès i Cubí. / Diari de Girona

Ramona Pérez

Ens traslladem a la conquesta de l’Alguer. El rigor de l’autor, pel que fa a la documentació, és extraordinari, la vida quotidiana a l’edat mitjana, els nobles, els clergues, els navegants i el poble. En les descripcions del paisatge, l’autor ens transmet un profund amor pel territori.

Ermessenda, una nena que a tres anys viu la mort violenta de la seva mare, quedarà amb el pare, en Gelabert, cronista, aquest home farà de la seva filla una dona peculiar, des de petita treballarà al seu costat. El pare mor, la noia a d’amagar les seves habilitats i fer de serventa per al baró. Coneixem l’Agnès, una dona de bondat infinita, vetllarà per Ermessenda, també troba protecció en el pare Martí, un capellà que posa la seva vida en perill per salvar-la. Els seus dots la portaran al Convent de les Clarisses, on trobarà aixopluc, l’abadessa Maria Muntaner permetrà que es guanyi el pa amb el seu treball, escrivint i il·luminant, al convent tindrà un fill assistida pel pare Martí. Té la possibilitat de fugir a l’Alguer, partirà de Roses amb la galera mercant Sant Antoni, on trobarà l’ajut del còmit Garbí Muntaner, qui ens parla del mar i els seus secrets:

«El mar és una mina per als rics que es queden a port i un cementiri per als que hi treballem.» pàg. 185

Arribats a port, la falta d’homes que sàpiguen escriure farà possible que Emerssenda es mantingui, a ella i al seu fill, gràcies a la seva habilitat amb plomes i pergamins; a l’Alguer arribaran l’Agnès i en Guiu, es retrobaran, formen una família, en Guiu té un compte pendent, tornarà a Catalunya per fer justícia.

SALVADOR VERGÉS I CUBÍ. Els Pergamins de L’Alguer. Viena, 373 pàgines, 19 €.

SALVADOR VERGÉS I CUBÍ. Els Pergamins de L’Alguer. Viena, 373 pàgines, 19 €. / Ramona Pérez

Una segona part on ens traslladen als anys setanta del s. XX, a l’Alguer i a Catalunya, l’autor ret homenatge als professors que custodien i transmeten els coneixements; ens parla de la falta de llibertat, un home és brutalment apallissat i no pot demanar comptes a ningú... a l’Empordà trobarà una anciana, dipositaria d’un saber ancestral, que en tindrà cura sense demanar el perquè de les ferides.

Una gran novel·la històrica, una recomanació sense reserves.

Suscríbete para seguir leyendo