Dones | Fanny, el seu escenari musical

El dijous 14 de novembre de 1805 nasqué a Hamburg Fanny Mendelssohn. La família, jueva, es va fer protestant i, arrel d’aquesta conversió, la nostra protagonista, al 1820, va rebre com a segon nom Cecília (en honor a la patrona de la música) i un segon llinatge: Bartholdy.

Els Mendelssohn eren una progènie que tenien doblers, eren cultes i amants de la música. Tal vegada per això, volgueren que els seus fills majors, Fanny i Fèlix tenguessin una educació musical en composició i piano, donat que els dos tenien gran talent. Iniciaren la seva formació amb la seva mare, Lea Salomon. A Berlin, a partir de 1819, reberen lliçons del compositor Carl Friedrich Zelter, un declarat antisemita. Abans, el 1816, la família havia viatjat a Paris perquè poguessin rebre classes de dos eminents mestres: Pierre Baillot i Marie Bigot.

Ara bé, el projecte de futur no era el mateix per a cada germà. A l’època, la professió de músic era només acceptada per als homes. Fèlix podia arribar enfora, però Fanny hauria de ser humil i acceptar la seva condició de dona. Com deia el seu pare, la música tant sols podia ser per ella un ornament.

El germà Fèlix, amb qui va tenir una connexió especial durant tota la vida, fou qui li donava consells i, probablement, qui decidia què s’havia de fer amb les seves composicions. Sobre aquesta relació tan especial n’ha quedat constància en els anomenats Llibres Verds, on s’hi troben cartes que s’escrigueren, i partitures que composaren conjuntament. Però com que viure com a músic només ho podia fer un home, Fèlix publicà algunes partitures de la germana signades com si ell en fos l’autor, i a la vegada s’oposava a que Fanny les publicàs amb el seu propi nom. Aquest fet resulta sorprenent i contradictori, especialment si tenim present que Fèlix va ajudar altres compositores, com Clara Wieck a la publicació de les seves obres.

Eren anys en que una dona respectable no podia tocar en públic, no podia donar a conèixer les seves qualitats. Ho havia de fer tot en privat i només amb els més íntims. Així les composicions de Fanny sols es podien escoltar a l’àmbit domèstic. No hi havia festa familiar sense una nova creació musical. La sort era que el cercle d’amistats de la família estava formada per un grup notable de músics i intel·lectuals de l’època. Malgrat els impediments, alguns li donaren suport, entre ells el seu marit Wilhelm Hensel, un pintor de la Cort prussiana.

Abans de casar-se, Hensel, fou enviat a Roma i va haver de estar separat de Fanny durant més de quatre anys, per ser digne d’ella, ja que la família Mendelssohn li va requerir una adequada preparació cultural per poder formar part d’ella. A la seva tornada, el 1828, els germans Mendelsohn estaven immersos en la interpretació de la Passió Segons Sant Mateu de J.S. Bach. L’admiració pel mestre Bach l’heretaren de la mare, que havia estat alumna d’un deixeble de Bach. Aquest fet quedarà reflectit més endavant en l’obra de Fanny, concretament en l’ús de corals.

Fanny va viure la situació del seu obligat silenci professional amb força i elegància durant una sèrie d’anys. No va deixar les tasques de la llar ni va crear escàndols, però poc a poc, va voler deixar la seva petjada. El 1835 va viatjar a Paris, però allà fou rebuda com a germana de Fèlix i no apreciaren les seves capacitats musicals. Aquesta mala vivència, juntament amb la mort del seu pare, apagaren durant un temps la seva música. Així i tot les vetllades musicals dels diumenges a la casa familiar li donaven opció a desenvolupar la seva tasca creativa.

El 1839 un viatge a Roma la va ajudar a evolucionar en la seva creació musical i va fer d’ella una persona més autònoma. A partir d’aquell moment va créixer en el seu interior no sols la necessitat de composar sinó la de publicar les seves obres. Ho va arribar a aconseguir l’any 1846. Els impediments de l’època i del seu germà havien allargat la situació. L’admiració del seu marit, i la d’un pianista, Robert Von Keudall, l’animaren a donar a conèixer les seves obres al públic.

Fanny Mendelssohn ha deixat una obra ampla i variada. Consta de més de quatre-centes cinquanta obres. Esmentarem trenta-dos Lieder escrits a l’any 1823, Das Jahr, una obra de dotze moviments que es corresponen als dotze mesos de l’any, obres per a piano, música per a poemes d’Edward Droysen, la sonata de Pasqua atribuïda al seu germà i que no fou fins el segle XXI quan se la reconegué com a autora... Moltes de les seves obres foren publicades de forma pòstuma. Fou una intèrpret notable i va dirigir les obres que s’interpretaven a la casa familiar, de manera regular al llarg de la seva vida. Era una dona que estimava la música. Prova d’això és que al seu fill, nascut i sobreviscut després d’un embaràs complicat, li posà de nom Sebastian Ludwig Fèlix, en honor als tres músics que ella més admirava. Gràcies a ell, en un llibre escrit sobre la família Mendelssohn (The Mendelssohn Family 1729-1847), avui coneixem una mica més la seva mare.

Entre altres anècdotes, es conta que quan la Reina Victòria d’Anglaterra va escoltar la cançó titulada Italien va voler convidar el seu autor al Palau de Buckingham el 1842. Allà, Fèlix va haver de reconèixer que la cançó havia estat composada per Fanny.

Amb només quaranta-un anys, Fanny Mendelssohn va morir el 14 de maig de 1847 a causa d’un vessament cerebral, mentre assajava una obra del seu germà, La Primera Nit de Walpurgis. Es compleixen, doncs, enguany 175 anys. Diuen que Fèlix no es va recuperar de la seva pèrdua i només sis mesos després també va morir de la mateixa afecció. Sembla que la causa de les seves morts ja havia tengut antecedents familiars amb el seu pare i el seu padrí.

Què es pot dir de la seva música? És subtil, plena de sentiment i harmonia i, a la vegada, convicent.

Per acabar, dues recomanacions de llibres sobre la Fanny:

F. Tillard. Fanny Mendelssohn. Edicions New Publisher (en anglès)

R.L. Todd. Fanny Hensel: the other Mendelssohn. Edicions OUP USA

Suscríbete para seguir leyendo