Després del debat provocat per la presentació per part del Consell Insular del projecte de la via connectora (el nou nom de l´antic 2on cinturó), podríem arribar a la conclusió que aquesta comunitat té mala sort amb la gestió de les infraestructures i altres obres públiques. Encara recordam el cas de son Espases –ara ja irremeiable– i d´altres que per sort s´han pogut evitar com l´òpera de Calatrava davant la Seu –ara en els jutjats– o l´autopista Inca-Manacor. És com si haguéssim de viure sotmesos a una maledicció que ens amenaça periòdicament amb obres que sempre es plantegen com a faraòniques i desproporcionades. I això tant si són necessàries com si són perfectament prescindibles.

L´únic positiu d´aquesta feta és que, de vegades, desperta la capacitat de reacció ciutadana. En aquest cas concret pareix que aquesta reacció, la dels afectats i opinions, entre d´altres, com la que exposaren en una carta els integrants de la Plataforma d´Enginyers de Camins, ha aconseguit returar una mica el procés i que s´estiguin cercant solucions de consens, amb propostes com la reducció de les dimensions de la infraestructura per adaptar-la millor al territori. Però davant aquest fet, ens demanam per què això no s´havia fet abans? Què hagués passat sense aquestes reaccions? S´hagués construït tal com es presentà?

En primer lloc, i si acceptam la necessitat d´aquesta via connectora (que hauríem de veure com casa amb la voluntat tantes vegades proclamada de fomentar el transport públic i l´aposta per alternatives com l´ús de la bicicleta), s´hauria de tenir en compte una consideració general: que a les darreres dècades a les societats més avançades i en els sectors capdavanters entre els tècnics s´han produït canvis profunds en la forma d´abordar les qüestions relatives al trànsit i la mobilitat. Pareix clar que avui en dia no podem seguir plantejant les infraestructures viàries amb solucions depredadores pròpies dels anys seixanta, quan quasi ningú era conscient de la necessitat de l´estalvi energètic, ni tampoc de la degradació de la qualitat de vida que suposà la dispersió urbana i l´ocupació massiva de l´espai públic de la ciutat per part dels cotxes. Avui, tal i com varem poder comprovar per exemple a les recents Jornades sobre Mobilitat que organitzaren conjuntament els col·legis professionals d´Enginyers de Camins i el d´Arquitectes, existeix un consens entre els experts en què –a diferència de com s´havia fet en el segle passat– els problemes del trànsit de vehicles del tipus turisme no es poden tractar de forma aïllada en relació a la mobilitat en general (transport públic i els desplaçaments no motoritzats de vianants i ciclistes inclosos) ni tampoc de forma aïllada en relació als plantejaments urbanístics –com creix la ciutat, com es distribueixen la residència, el treball i els equipaments–. I que sempre s´ha de tenir com a premissa prèvia a qualsevol actuació en aquest àmbit, que mai en el disseny de la ciutat es pot anteposar la solució del trànsit de vehicles a la qualitat de l´espai i l´ambient urbà.

En aquest context, ens pareixia evident que la proposta de via connectora de Palma presentada pel departament de carreteres del Consell de Mallorca no encaixava en absolut en els criteris abans esmentats. I això per una sèrie de raons:

- No té sentit plantejar una actuació com aquesta –un viari amb disseny d´autopista– quan no existeix ni tan sols un pla de mobilitat actualitzat per a l´àrea metropolitana de Palma amb l´estudi de les possibilitats d´implantació dels diferents modes de transport.

- No es poden condicionar les futures decisions d´aquest pla de mobilitat creant una infraestructura que faria impossible la competència d´altres modalitats de transport molt més sostenibles i socialment més desitjables en benefici del transport en vehicle privat, agreujant els problemes de contaminació i despesa energètica que aquest provoca.

- No es poden consumir sense justificar adequadament l´enorme quantitat de recursos públics que aquesta obra suposaria. El cost estimat de la via connectora és de 10´5 milions d´euros per kilòmetre, mentre que el cost d´una autopista interurbana seria de 4´5 milions/km, degut al fet que la seva condició de via periurbana obliga a fer molts de ponts. Amb els doblers pressupostats es podria construir un vial urbà de gran capacitat amb dos carrils per banda y enllaços tipus rotonda que podria costar uns 1,2 milions/km, es a dir 18 milions d´euros, i encara en quedarien 139 milions que podrien destinar-se a millorar el transport públic.

- No té sentit perquè tal i com s´ha plantejat, degut a les seves dimensions, velocitat de càlcul i enllaços a diferents nivells, suposaria una nova barrera a la ciutat tan important com l´actual via de cintura.

Si realment és necessària la creació d´aquesta via connectora, el que pareix que no té cap sentit és plantejar-la com una via ràpida i sobredimensionada que al final aniria a topar amb uns vials al polígon de ca´n Valero que tenen les mides que tenen i que segurament tampoc en necessiten més. Ni tampoc pareix correcte que es plantegi com una via que ha de resoldre els seus creuaments a diferents nivells, creant així l´efecte barrera que, com ja hem dit, s´ha d´evitar si volem que la ciutat pugui establir tant ara com en el futur una relació adequada amb l´entorn que l´envolta.

Creiem que la solució adequada seria la d´una via pensada per a un trànsit que tengui una velocitat compatible amb la vida urbana, a on les connexions amb les carreteres radials es facin al mateix nivell i que gràcies a la construcció d´amples voravies i la reserva d´espai disponible per un possible tramvia i carrils per a bicicletes, es pugui integrar de manera amable amb les edificacions i els barris afectats, tants els existents com els que es formin en el futur.

Finalment, i insistint en la interdependència de l´organització del trànsit i de la mobilitat amb el disseny de la ciutat i de les seves infraestructures, consideram indispensable abans de qualsevol altra actuació la tramitació d´un Pla de Mobilitat de l´Àrea Metropolitana de Palma que es podria redactar en paral·lel a la revisió de Pla General d´Ordenació i que hauria de comptar amb la participació de les diverses administracions i entitats ciutadanes.