Opinió

Patiment assegurat a Son Moix

El Mallorca encara no ha guanyat aquesta temporada a cas

El Mallorca encara no ha guanyat aquesta temporada a cas / G. Bosch

De futbol, poc, molt poc. Ara bé, de patiment per als aficionats, tot el que vulgueu. El Mallorca és incapaç de guanyar. Fa més de tres mesos que ho intenta (ningú no se’n recorda, del zero a un de Vigo i de casualitat) i no hi ha manera. També ho prova Larin i tampoc no troba l’encletxa que ell voldria per anotar-se el primer gol a la lliga jugant amb el Mallorca. Davant l’Alabès, ahir no va ser una excepció i el mallorquinisme va haver de suportar un altre partit mediocre, sobretot a la primera part, que s’arreglà un poc a la segona.

No dubtam de les ganes ni de l’interès que hi posen els jugadors, la intensitat, el compromís... Tot això està molt bé, però a Primera es requereix quelcom més per sumar de tres en tres, i el Mallorca només suma d’un en un i aquests números no són suficients per mantenir la categoria. Aguirre diu que encara no han entrat en zona de descens i que tot s’ha d’examinar per al mes de maig. Molt bé, però les passes i el camí que fa l’equip en aquest trànsit és molt deficient, perillós i no dona senyals de millora.

Ahir, a Son Moix, els més de quinze mil aficionats tornaren a presenciar un partit desolador i amb el guió repetit. El Mallorca reacciona un poc a les segones parts; crea un parell d’oportunitats que només acaben amb bones intencions i res més. En definitiva, una altra decepció que convida a quedar a casa i ni tan sols seguir el partit per televisió, que encara és més terrible.

L’entrenador sembla que hagi perdut el nord. Ahir tornà a fer canvis, se suposa que per a millor, i per res es va notar. Entraren a l’onze Mascarell, Sánchez i Amath, i res no canvià. Tampoc no ho feren els suplents. L’afició s’ho haurà de prendre en calma. Dissabte ve el Sevilla, que, tot i no ser l’Alabès, sense cap dubte té millors jugadors. Abans hi haurà partit de Copa, del qual ningú no en vol saber res.