Amb aquest escrit vull expressar la meva modesta opinió d’un llibre a la presentació del qual vaig assistir fa uns dies a la Misericòrdia. Es tracta de les memòries del professor Joan Miralles i Monserrat titulades: Macs, pols i campanes. No són unes memòries d’estimació a ell mateix sinó la part de les vivències a la seva terra de Mallorca fins l’hora de partir a estudiar cap a Barcelona. És un autèntic monument al rigor, a la riquesa d’un lèxic exquisit, al relat interessant, divertit i emocionant d’històries viscudes per a ell, la seva família i coetanis, contades amb una deliciosa mestria literària. I sobretot és el fruit d’una intensa feina de recerca documentada i d’una recopilació de records incloent converses llunyanes de gent que ja no hi és i que gràcies a ell encara existeix. En definitiva un goig de lectura.
Unes memòries amb una estructura original on cada lector pot triar el capítol que li sembla més atractiu. Per a mi es tracta d’un cant a la memòria d’una generació marcada per una vida rural feta de tradicions, d’empremta religiosa, de privacions i per alguns la recerca de la fortuna a terres llunyanes per aconseguir una vida millor. És la meva mirada d’estrangera integrada a aquest petit país que és Mallorca. Una lectura del tot recomanable que segur faria la delícia de Marcel Proust! Enhorabona professor!
