Un Consell en moviment

Llegia l’altre dia, en un llibre de Josep Maria Esquirol, detall d’un bon amic pel meu recent quarantè aniversari, que la no indiferència és el cultiu del llindar; entenent per llindar la fita o límit d’allò que hom és capaç de suportar.

Quan un suma dècades a la seva cronologia sempre gira la vista enrere i adverteix com ha canviat la vida i Mallorca. La indiferència instal·lada a consciència dins la nostra societat ha fet gairebé desaparèixer els llindars mentre problemes menors prenen sobtoses dimensions. Pot ser perquè centrar-nos en allò que és immediat i ens és aliè ajuda a no pensar en allò que sí ens colpeix a consciència.

La veritat és que hem experimentat canvis de calat els darrers temps. Canvis que reclamaven polítiques d’alçada però el solipsisme i la mesquinesa dels anteriors governants va provocar que aquests, a dia d’avui, siguin problemes enquistats i de difícil solució. Tot i això, el president Galmés, en lloc de recular, manifesta visió estadista –insular seria més apropiat en aquest cas, si se’m permet la llicència- i ja dóna sobrades mostres de tenir determinació actuant pels interessos illencs.

Valle-Inclán deia que les coses no són com les veiem, sinó com les recordem, però avui els mallorquins les recordem de la mateixa manera que les veiem: saturació, problemes de mobilitat i retencions, transport públic i infraestructura precaris, ...

Però el moviment es demostra caminant i pel que fa a la mobilitat, competència del Consell, l’equip de la conselleria ja ha recuperat, entre d’altres, les tasques de manteniment i renovació de la xarxa viària, fa pàrquings dissuasoris intermodals, posa en marxa importants projectes sobretot en la millora dels accessos a Ciutat i elabora un estudi de càrrega per saber la capacitat real de la nostra illa.

Molts d’ells són canvis amb el comú denominador de què es tardarà a veure’n resultats. Però n’hi ha un de distint: retirar el carril VAO, ineficaç i culpable d’augment de la sinistralitat, és una decisió senzilla que significaria una ràpida millora. Una sola decisió va provocar el caos i una de sola ajudaria a solucionar-lo. El Consell vol dur-ho a terme però la DGT –organisme competent i depenent de l’estat- s’hi oposava... almenys fins ara. Perquè en un gir espectacular dels esdeveniments, la DGT ara està oberta a eliminar el carril tot estudiant els informes tècnics que fa mesos els vam remetre. Bé... benvinguda sigui tot i arribar a destemps i amb deu mesos de demora.

I amb tot, el partit socialista demostra, com a únic consens, la incapacitat de posar-se d’acord amb quina és la seva pròpia postura. La Sra. Cladera, amb les seves quimeres, ara s’oposa al seu propi partit i segueix defensant el VAO i, no contenta amb això, encara demana crear-ne més. Seria un espectacle divertit si no fos tan preocupant.

Recordem tots els dies quan l’esquerra ostentava el poder... oh! quins temps aquells de gran confusió i on les solucions existien només en pancartes! Per sort els mallorquins som gent de món! Reservats, sí, però de llindars clars i quan va ser el moment elegirem canvi. Un canvi que sabem que, en alguns casos, no serà ràpid -el món no se va fer en dos dies, deim- però que cal planificació, valentia i alçada per dur-lo a terme.

En un moment en què la política ha perdut la credibilitat, ara sí el Consell està en moviment i compromès amb els mallorquins per damunt de la immediatesa o el partidisme i el president Galmés demostra ser el canvi que avança, el que necessitàvem. n