El present contra el passat

En el preàmbul de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, podem llegir: «La transformació de les institucions, de la societat civil i el recorregut de tres dècades des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia a les Illes Balears, ens permet abordar la relació amb la història de la nostra democràcia des de la convicció que conèixer-la és la millor garantia de no repetir les errades del passat i, per tant, d’assegurar el nostre futur sobre els pilars de la pau, la llibertat i la convivència».

Nosaltres afegim que no solament hem de conèixer la història de la nostra democràcia sinó de tota la història de la nostra ciutat i de la nostra illa. Per conèixer la nostra història ens hem de fiar dels historiadors que elaboren les seves hipòtesis del passat amb metodologies empíriques i científiques, lluny de les ideologies en pugna. També ens hem de concentrar amb els testimonis de les persones, edificis i altres vestigis del passat històric. Així doncs, hem d’estimar la història com a ciència i la nostra història real com el patrimoni, que -per bé o malament- han anat teixint els nostres avantpassats.

Una de les falses idees sobre la història econòmica de Mallorca, és la que abans del turisme de masses, Mallorca passava fam i molta gent vivia en la indigència. Aquest argument el sol usar la gent que defensa el model turístic actual, fent creure que el turisme ens ha tret de la pobresa.

Podem dir, sustentat amb una quantitat enorme de documentació gràfica, que durant el primer terç del segle XX, Palma, la capital de Mallorca, va ser una ciutat en obres, entre les quals destaquen els nombrosos edificis de Gaspar Bennàzar, Lluís Domènech i Montaner, Jaume Alenyar, Francesc Roca o Guillem Reynés, així com les reformes de la Catedral dirigides per Antoni Gaudí, gràcies a la iniciativa i embranzida del bisbe Campins. L’activitat privada impulsada per homes de negocis, com Alzamora, Sureda, Palmer, Tous, Pensabene, Casasayas, Corbella i tants d’altres, va ser molt intensa. També el sector públic va manifestar una important activitat com el sanejament del clavegueram i la conducció d’aigües, el transport públic, la millora dels habitatges, la millora de les carreteres amb els pobles de l’illa, l’ampliació del port, la creació d’escoles i centres de salut, etc.

Tota aquesta ingent obra que es va fer en 50 anys, no era fruit del negoci turístic, ja que en aquells anys era molt incipient. Va ser fruit de sectors industrials, comercials i agraris que estaven donant uns rendiments importants, produïts a Mallorca i fora de Mallorca.

Aquest és un exemple –entre molts altres– de com en el present encara hi ha gent que feina per narrar el passat d’una manera parcial, desenfocada i interessada, amb l’objectiu de tenir arguments per anar en contra de la crítica a la realitat actual.

No planificar el futur i distorsionar el passat és una estratègia dels que lluiten pels seus privilegis particulars, sense preocupar-se dels drets col·lectius i el benestar econòmic de la majoria.