Avui es celebra el Dia Internacional del Turisme, iniciativa promoguda per l’Organització Mundial del Turisme. Aquesta organització, organisme de les Nacions Unides creat el 1995 i conformat per 160 països, té la seu a Madrid, més de 600 persones en nòmina i un pressupost de 206 milions d’euros. Aquest any el lema del dia internacional és «Repensar el Turisme» i, per tant, hem considerat oportú fer les següents reflexions d’acord a la nostra experiència.

Una primera conclusió que es pot treure de la nostra evolució, és que el turisme segueix un cicle, ja estudiat pels acadèmics, d’inici, desenvolupament i declivi. En el nostre cas podríem dir que hem començat ja la fase de declivi, aquella en la que els problemes que genera el turisme són més grans que els beneficis que d’ell se’n treuen.

Una segona conclusió és que el desenvolupament inicial va partir del turisme focalitzat en poques destinacions i pocs viatgers, per acabar convertint-se en un fenomen global on qualsevol lloc pot ser una destinació turística. Aquesta globalització de turisme ha creat uns instruments internacionals que només poden gestionar les grans corporacions globals. Això fa que les propostes locals, com per exemple, la prohibició del lloguer vacacional a Palma, siguin complicades d’aplicar perquè intervenen empreses internacionals molt potents, difícils de controlar, juntament amb línies aèries internacionals barates, que connecten amb propietaris locals que ho veuen com un negoci molt rendible encara que sigui il·legal.

Per tant, està clar que el poder turístic local mana poc enfront de les grans corporacions internacionals, per això veiem com les grans empreses hoteleres mallorquines fan política a part de la patronal local. Un altre exemple es AENA, que es desentén de la reivindicació local de control del seu creixement, o CLIA, la patronal dels creuers, que no vol que es limiti el seu creixement al port de Palma.

El turisme segueix un cicle. En el nostre cas podríem dir que hem començat ja la fase de declivi, aquella en la que els problemes que genera el turisme són més grans que els beneficis que d’ell se’n treuen

Una tercera conclusió és que malgrat que es parla que el turisme sostenible ho ha de ser també pels residents locals, a la societat civil no se la convida a repensar el turisme, reconduir el seu creixement i aplicar mesures d’equilibri entre la vida residencial i la vida turística. Les decisions sobre la gestió turística local es prenen en una mesa entre els partits polítics, les federacions empresarials i els sindicats. La societat civil no forma part de cap mesa de negociació i els seus interessos no són defensats, encara que les altres tres parts diguin que si, que els tenen en compte. Per exemple l’Associació de la Llotja ha presentat els darrers 15 mesos, 444 denúncies sobre incompliments legals d’establiments turístics, especialment bars i restaurants. Els problemes no es solucionen, es contenen un poc i després tornen a aparèixer.

Una quarta conclusió és que aquest creixement fora d’escala, fora de la legalitat, fa créixer el sector turístic por damunt els altres sectors: l’industrial, l’agrícola, etc. Passa així després de cada crisi internacional. Ara, després de la pandèmia, torna a créixer per la força centrífuga del sector turístic, que tot ho integra.

Una cinquena conclusió, potser la més important, és que aquest model de creixement no pot continuar, ja que cada vegada ens fa més febles i més dependents del turisme. Fa 30 anys això no era un gran problema, ara si ho és. Amb la crisi climàtica i l’energètica, en un món que parla de guerra nuclear dia sí i dia no, el Dia Internacional del Turisme hauria de servir per pensar un altre turisme, sostenible en el temps, ecològic, regeneratiu i reforçador de les comunitats locals.

Així ho hem demanat la recentment creada Xarxa Europea d’Activistes contra els Megacreuers. Volem que els grans bucs que han sortit els darrers anys no naveguin pel Mediterrani, no arribin a les ciutats històriques perquè les destrueixen i les incorporen al seu negoci global. Així ho va entendre Venècia quan va treure els megacreuers de la ciutat.

Així ho han entès les set ciutats que convoquen avui de manera simultània una protesta contra el turisme que transforma l’economia local en una economia extractiva global i deixa una propina que no cobreix les despeses. Un turisme que contamina i que no respecta les característiques del destí. Que genera una mà d’obra poc qualificada i precària. Un turisme que col·lapsa la vida.