Quo vadis, Prohens?

Aniversario de la II República en Palma: “No podemos consentir la derogación de la ley de Memoria”

Ver galería

Aquest 14 d’abril els Socialistes de Mallorca hem sortit al carrer per commemorar l’aniversari de la proclamació de la II República i els valors que representa, en un moment en què la memòria i la dignitat de les víctimes del franquisme tornen a ser atacades. Els governs de PP-Vox promouen la derogació de les Llei de Memòria Democràtica. S’interromp el procés de reparació que ha permès l’obertura de les fosses i la recuperació dels cossos de desenes de persones que finalment han pogut ser retornats als seus familiars.

Aniversario de la II República en Palma: “No podemos consentir la derogación de la ley de Memoria”

De Vox no esperàvem menys, una formació instrumental d’extrema dreta que beu dels populismes d’Orban, Bolsonaro i Trump. Però que el PP de Prohens i Galmés sigui capaç de sacrificar una llei que va pactar i impulsar en 2018 diu molt poc d’aquest partit i els seus dirigents. Som davant una clara involució democràtica perpetrada pel PP i la seva líder, Marga Prohens. Quin mal que fa a la nostra terra, a la nostra història i al nostre futur.

Basta escoltar el testimoni d’un familiar d’un assassinat per les seves idees durant el cop d’Estat, Guerra civil o dictadura, per entendre que hem fet tard en restaurar la memòria, que no és just el silenci de tants d’anys d’haver ocultat una part de la història. Si les ferides no es tanquen no podem seguir progressant cap al futur com a societat.

Aniversario de la II República en Palma: “No podemos consentir la derogación de la ley de Memoria”

Ver galería

La ruptura del consens lingüístic del català a Balears és un altre exemple d’un acord de país pactat per Gabriel Cañellas que ara es troba en procés de demolició. Vox pretén acabar amb l’ús social de la nostra llengua a tots els nivells, a l’escola, a la funció pública, a la sanitat, a la mateixa web del Parlament, o als topònims de Calvià. No passa dia que no tinguem un nou exemple de retrocés en una qüestió bàsica de convivència que mai havia generat cap problema ni un. Llengua i Memòria Democràtica; igualtat i negació del canvi climàtic. Els designis de Vox són ordres per a Prohens i Galmés, que corren submisos a acatar la voluntat d’Abascal. Creuen que la societat de Balears pot assumir algunes renúncies a canvi de seguir en el càrrec. Però és un error greu, i el pagaran molt car més prest que tard.

Marga Prohens està en mans de Vox al Parlament, una formació que aquesta setmana ha viscut un nou esperpent amb la renúncia de tres diputats als càrrecs orgànics del seu propi grup parlamentari. Galmés és president del Consell de Mallorca gràcies al vot dels consellers de Vox, als quals ni crida a l’ordre quan fan apologia del franquisme als plenaris de la institució.

Les barbaritats de Vox van en augment, perquè en realitat no estam davant d’una formació política normalitzada, sinó que es tracta d’un lobby sense escrúpols. No qüestion la legitimitat de les actes dels diputats i consellers de Vox. Però pos en dubte l’interès general de la seva activitat política, que es troba fora del control, fins i tot, dels mateixos òrgans de la formació.

El tancament de l’Oficina Anticorrupció que ha executat PP-Vox complementa el procés de degradació de la vida política de Balears, i pretén deixar de banda la investigació de la trama de corrupció de Campos i impedir la transparència de la gestió de Prohens i Galmés. Aquesta és la veritable talla de governants tenim.

Davant d’aquesta situació d’anomalia democràtica ens cal dir prou. La societat civil i els partits progressistes aixecam la veu. No farem ni una passa enrere. No permetrem que només 8 diputats d’ultradreta i un PP irresponsable capgirin el destí de la nostra societat.

Si Prohens sent un poc d’orgull i respecte pel càrrec de presidenta del Govern de les Illes Balears i pel poble que representa, cal que també digui prou. Ha arribat el moment que es plantegi objectius més nobles si el preu que hem de pagar per a que segui al despatx del Consolat de Mar és el de la indignitat i la renúncia a les senyes d’identitat que ens han forjat com allò que som. Quo vadis, Prohens?