Consumir turisme amb cartilla de racionament

Tothom és conscient, els governants i partits de l’oposició també, que la nostra oferta de producte turístic, recursos i territori no és suficient per atendre la demanda creixent poblacional. Per poder consumir turisme hi ha llargues cues, saturació, restriccions, minva de qualitat de vida, residents de dret que ja desisteixen d’anar a la platja perquè ja no hi caben i és més un martiri que gaudir d’oci, fins el punt que ja s’ha de «fer oli» per cabre-hi, amb la paradoxa que l’equip de Margarita Prohens promociona que vengui més gent i durant més mesos. L’única solució ja serà racionar el consum per poder-lo repartir racionalment. Com s’ha de fer?, solucions n’hi ha d’haver.

Acabada la Guerra Civil, amb l’inici del franquisme, la manca d’aliments i recursos va fer necessari fixar un sistema que en controlàs l’abastiment. Es va crear la «cartilla de racionament» per a certs aliments bàsics que primer foren familiars i després individuals. Hi havia cartilles de primera, segona i tercera categoria segons el nivell social del consumidor, la seva salut o la posició familiar. Els homes adults tenien dret al 100% dels aliments, les dones i majors de 60 anys el 80% i els menors un 60%. Els aliments bàsics eren el pa negre (el blanc era un luxe), carn, patates, arròs, oli, llet, sabó i tabac (el cafè era luxe). Duien un cupons que s’entregaven en comprar el subministrament que pertocava.

Aquest sistema, com a model, es podria aplicar per repartir el consum de productes turístics que s’han tornat insuficients, per mor de tanta massificació, per gaudir-ne satisfactòriament com correspon a una oferta de qualitat específica per a tots i cada un dels visitants i residents en particular. Sembla però que el Govern entén només que turisme de qualitat és que venguin un màxim de turistes amb alt poder adquisitiu i res més (cosa no possible). No podem engrandir el territori limitat que tenim, ni crear nous productes inventats i d’artificials, més propis de parcs temàtics, perquè augmenti amb més excés la sobresaturació que patim, tot el contrari se’n haurien de reduir, encara que els governants d’ara no ho vulguin creure i que fent l’estruç, que com es diu metafòricament, amagant el cap sota terra no veuen el perill.

És cert que racionar el consum turístic no és mesura de qualitat global, però no és just tampoc que estigui desordenadament copat per uns i no en puguin consumir uns altres. El turisme, l’oci i la recreació s’han convertit en necessitat (també per als residents). Millor una part repartida i bona que tota com a purga i malson. Si en els anys 40 – 50 fou possible regular el repartiment d’aliments, actualment, amb les noves tecnologies i la IA, el control podria ser quasi perfecte (li podrien dir «consum intel·ligent», sostenible i circular). Ara bé, la llei hauria de ser escrupolosament concreta i no com s’ha fet sempre amb la fórmula de «feta la llei feta la trampa» per poder-la esquivar uns pocs per gaudir de privilegis i favors. Cal recordar que les cartilles franquistes varen fer néixer l’estraperlo i mercat negre per pura necessitat de no morir de fam i evitar aliments de racionaments en mal estat. Hi havia privilegis i favoritismes, els militars per exemple tenien el seu propi subministrament des dels seus economats i no els faltava de res, fins i tot cafè cru a voler que es torrava i capolava particularment.

Les mesures directes a prendre podrien ser moltes. Establir torns, dies, temps per anar de manera rotativa a les platges. Òbviament els dissabtes, diumenges i festius destinats als residents de dret que no estiguin en vacances, ja que els visitants estan lliures per anar-hi els dies feiners. En les restriccions d’aigua que poden patir els residents s’hauria de fer un racionament per als turistes, per exemple una o dues dutxes als dia com a màxim per persona i dia; no regar jardineries tropicals d’hotels i urbanitzacions de luxe amb aigua convencional (es pot fer jardineria amb cactus); evitar les estacions de rentar cotxes, es pot fer com antigament amb poal i baieta. Preferència amb el trànsit de vehicles per motius de feina i racionar la circulació de cotxes amb torns per a oci i vacances i sobretot limitar el nombre de cotxes de lloguer. No hi ha dubte que hi ha mesures encara més importants, les que signifiquen una minva poblacional, com racionar els vols d’arribada i els creuers; no incrementar cap plaça reglada més (encara que és impossible saber els que s’allotgen de manera no reglada, legalment o no, però amb el racionament es podrien controlar). Racionar torns per al turisme de ciclisme. Bé, son moltíssimes les coses que es poden mesurar encara que es considerin impossibles i tampoc amb vull allargar més, cada resident podria aportar les del seu redol. Qualque cosa s’haurà de fer per no seguir ofegats de turisme i aturar la seva destrucció.