El cobdiciat vot de Son Banya

Què té el vot de Son Banya per convertir-se en especial objecte de desig dels partits? És més propi parlar de vot de l’ètnia gitana, perquè amb el progressiu desmantellament del poblat, aquesta comunitat s’ha repartit per diferents barris de Palma. Però durant dècades, aquest nínxol de sufragis es concentrava a Son Riera, encara que tothom, excepte els autobusos de l’Empresa Municipal de Transports, l’anomenaven Son Banya.

Aixecat per Ingima (Integración Gitanos Mallorquines), s’inaugurà el 1970. L’objectiu era donar una solució residencial a gent que vivia a barraques del Molinar o Can Pere Antoni. El que no s’aconseguí és la integració. Ben al contrari, la concentració i l’estructura social afavorien l’aïllament. També el control grupal i un vot que, més que individualment, es decidia de forma col·lectiva d’acord amb les instruccions que partien del Patriarca. I aquí comença l’interès dels partits per un nínxol de vot controlable.

Era a principis dels anys noranta quan el Tío Kiko li explicava a Marisa Goñi «aquí el alcalde [Joan Fageda] nos hará unos endosados». Goñi era llavors una agosarada redactora de Diari de Mallorca. Avui el dirigeix. El batle prometia i altres executaven. José María Rodríguez era el gran munyidor electoral del Partit Popular. A ell se li atribuïa, i mai ho negava, l’organització dels viatges amb cotxes o autocars que traslladaven els electors de Son Banya als punts de votació.

Encara que no ha transcendit, no es pot descartar que els socialistes practicassin estratègies similars. El 2019, el PSOE fou el partit amb més suport a les municipals. En qualsevol cas, governàs qui governàs a Cort, l’Ajuntament sempre ha assumit el pagament dels consums d’electricitat o aigua als habitants del barri, segons recorda Josep Capó, periodista que és memòria viva de la política municipal dels darrers trenta anys.

Les subvencions a les entitats gitanes mai faltaven, sense importar el color. Lluny quedaven els temps en què l’església mallorquina donava suport a aquest col·lectiu a través del Secretariat Gitano, que durant anys estigué a càrrec de mn. Ramon Serra. Els partits, encara que no desinteressadament, es convertiren en els nous serveis socials. Es veu que darrerament, qui més i millor ha atès les demandes del col·lectiu ha estat Vox, que l’any passat obtingué el 37’5 per cent dels vots al barri, el triple que en el conjunt de la Ciutat.

Després de la detenció de Carlos Cortés, El Charly, i altres implicats en un presumpte xarxa de tràfic de drogues, s’han conegut converses sospitoses dels acusats amb polítics. Cortés, com a president de la Federacions de Asciaciones Gitanas de les Illes Balears, tenia una relació ben engrassada amb alguns d’ells.

Un enviat de Fageda expressava, en una conversa del 5 de maig de 2023, el seu temor de que «sortís a la llum un negoci». L’exbatle es justifica en el fet que «era campanya electoral i El Charly ens demanà doblers. No hi havia res il·legal». Aquesta resposta deixa massa preguntes obertes. La principal: si tot era legal, què preocupava al polític popular?

El contacte fou un exregidor del partit dretà i actual coordinador municipal del districte de Llevant, José Luis de Haro. Els investigadors consideren que es parlà d’algun assumpte «probablement il·lícit». Manquen moltes explicacions.

Sorprenent fou la primera reacció del portaveu de Vox, Fulgencio Coll, que en primera instància es convertí en apassionat defensor d’El Charly. Sols després que el jutge l’enviàs a presó començà a dir el de sempre: respecte a la tasca judicial i policial. Quin motiu tenia una persona assenyada com el general per tenir una primera reacció tan imprudent? Quan era militar, hagués posat la mà al foc per defensar que Vladímir Putin mai envairia Ucraïna o s’hagués preparat per si de cas? Els partits perden la capacitat de raonar quan toquen algú que creuen dels seus.

Ja ho advertia el xinès Sun Tzu fa vint-i-cinc segles: «Si coneixes als altres i et coneixes a tu mateix, ni en cent batalles et trobaràs en perill; si no coneixes als altres, però et coneixes a tu mateix, perdràs una batalla i en guanyaràs un altra; si no coneixes als altres ni et coneixes a tu mateix, et trobaràs en perill a cada batalla». Molts, enlluernats pel vot fàcil, no han volgut conèixer als altres.