Palma sota mínims democràtics

Tothom sap que si un batle de Palma hagués estat vilment assassinat pels terroristes de l’ETA, el Sr. Martínez, actual batle de la ciutat, i el seu equip de govern, haurien reservat la primera fila de seients a cada homenatge anual que se li retés, per moltes dècades que haguessin passat. Malauradament per Emili Darder i els seus companys assassinats, el consell de guerra que el va fer afusellar no era d’etarres sinó de militars franquistes, i es veu que això fa que quedi classificat, segons l’imaginari de l’actual govern municipal, en una categoria inferior, i que no es trobés adient fer acte de presència en l’acte que se li va dedicar el passat 25 de febrer al Mur de la Memòria de Palma. L’Ajuntament es va desentendre de la seva organització i no enviaren ni una trista representació institucional.

En l’entorn de les democràcies occidentals no es pot aspirar a ser un govern modern, defensor de les llibertats i els drets de les persones, i a la primera oportunitat faltar al deure de mantenir el respecte a les víctimes de crims terribles contra la dignitat i la vida. No pareixen del mateix Partit Popular que va debatre i aprovar al Parlament de les Illes la Llei de Memòria Democràtica ara fa sis anys, o el dels batles que varen acudir a les exhumacions de les fosses dels assassinats o als seus homenatges, com el de Selva o el de Llucmajor.

Hauria estat senzill acostar-se a homenatjar a un home que va tenir la mateixa responsabilitat que ell, que va seure a la mateixa cadira, i al qual varen assassinar per defensar la democràcia quan arribaren els colpistes. Però no. El Sr. Martínez ha preferit negar la seva presència a l’homenatge, i alinear-se d’aquesta forma amb els que assegueren a Emili Darder en una cadira per afusellar-lo en una tàpia. Una errada greu, perquè quan s’està a un lloc de responsabilitat política, o s’està amb la democràcia i els drets humans o s’està a s’altra banda, amb aquests que a la repressió franquista li diuen «la última cruzada de liberación». Probablement tingui a veure que els hereus dels colpistes són els qui li aproven els pressuposts.

No ens hem d’enganar en aquestes qüestions: la dreta d’aquest país no vol superar la Guerra Civil perquè són els hereus directes de qui la va guanyar, i acceptar el marc que s’impulsa des del memorialisme, basat en els drets humans i els drets de les víctimes a rebre justícia, reparació i a saber la veritat, els hi sembla una derrota. Mai han considerat que hi hagi motius per fer les coses d’altra forma i el seu discurs està basat en una reconciliació i una concòrdia imposades a uns col·lectius que el que volen és justícia abans de poder perdonar res.

Mira que seria fàcil. Hi ha ocasions més que suficients per acostar-se als familiars dels desapareguts a les fosses i tractar-los com el que són, víctimes de la crueltat d’un règim que els va fer de tot per motius polítics. Però no. El diumenge passat va quedar clar que el Sr. Martínez pensa que a Palma la reconciliació de les víctimes del franquisme amb els seus botxins exigeix demostrar el seu menyspreu a la figura del seu antecessor assassinat, i a la seva família.

Al final el que es pot constatar és que a Palma tenim un govern que ens fa avergonyir a molta gent per la seva falta de qualitat democràtica, un govern municipal segrestat per una colla d’ultres que li fa pagar en indignitats com aquesta apuntalar la pota que li falta a la cadira del batle Martínez.