2024 o la paradoxa de l’abundància
Enguany es pot donar una paradoxa: tenir clients garantitzats durant més de 220 dies i, en canvi, no comptar amb mà d’obra per més de 180

Fitur 2024. / Fernando Villar
Poc a poc, es van apavaigant els ecos de FITUR. Amb ells, els analistes econòmics acaben d’escriure sobre turisme. Com quasi sempre, basen els seus articles en dades macro: nombre previst de visitants, xifra dels haguts l’any passat…. Molts coincideixen: el 2023, pot haver estat un èxit. I el 2024, Espanya pot batre França —capdavantera encara en bona part gràcies a París i Eurodisney— del ceptre mundial en quan a destinació preferida pels turistes internacionals.
Certament, els pronòstics són brillants: si fem cas al booking per date, la velocitat de reserva del 2024 és superior a la del 2023. Tan sols l’abril sembla molt fluix. Però caient enguany la Setmana Santa a finals de març, no és gens estrany. Tampoc preocupant. Per altra banda, pareix que fins a meitat d’octubre hi haurà una bona ocupació: ara mateix,els seus indicadors ja indiquen un tant per cent de pre reserves que vaticinen un altre any «llarg».
Tot pareix anar sobre rodes. Però qui conegui bé el sector, sap que no és exactament així. Que enguany es pot donar una paradoxa: tenir clients garantitzats durant més de 220 dies i, en canvi, no comptar amb mà d’obra per més de 180. I tenint sort. El lector es preguntarà com és possible tal estat de les coses. Doncs per la inèrcia laboral —dramàtica, per cert— que es comença a detectar a les principals zones turístiques nacionals: des de Catalunya, Canàries, la costa andalusa i, per suposat, les Illes Balears. Se’n fa ressò Martí Saballs (director d’informació econòmica de Prensa Ibérica, editora de Diario de Mallorca entre d’altres rotatius ) a l’Activos d’aquesta setmana: homes i dones en edat laboral que prefereixen esgotar els dies d’atur o entrar al mercat negre que cercar feina alternativa durant els mesos d’hivern. La veritat és que els farragosos protocols de la Seguretat Social aboquen a qualsevol ciutadà a l’economia submergida: només en tràmits, es solen perdre entre tres setmanes i un mes. Potser seria hora de que els molt ben pagats polítics trobassin una solució adequada al problema.
No es pensi l’amable lector que el fenòmen afecta tan sols el Turisme. Nàutica, sector primari, hostaleria, petit comerç…. La queixa ve de diferents sectors i unidireccionalment: fa temps que es detecta una fuga de mà d’obra relativament qualificada o la jubilació de l’existent. S’augmenten els respectius Convenis Col·lectius…i segueixen mancant treballadors autènticament professionals.
Potser no serveix de res tenir una gran anyada a la vinya si no hi han collidors. O turistes als hotels si no hi ha servei de neteja suficient. Com clients als bars i restaurants si no els podem servir copes. A no ser que vulguem córrer el risc de tirar-les hi pel damunt amb cambrers i cambreres de nul·la experiència, clar.
En poques paraules: 2024 pot ser l’any de la paradoxa de l’abundància. Bon maldecap.
Suscríbete para seguir leyendo
- Muere un hombre de 61 años en un accidente con una retroexcavadora en una nave industrial junto al hipódromo de Manacor
- Este es el calendario por pueblos para explicar la legalización de viviendas en suelo rústico
- Las máquinas de multar más temidas en Palma: mapa de los radares y semáforos que cazan a 290 infractores al día
- Aumentan las críticas de Baleares a la decisión del Gobierno central de tumbar el registro obligatorio para los agentes inmobiliarios
- Todavía hay tiempo para conseguir plaza en el Imserso: precios y días aún disponibles para viajar a Mallorca
- Así era en los años 60 una de las zonas más turísticas de Mallorca
- ¿Cuándo se celebra el Carnaval 2025 en Mallorca? Fechas y ‘rues’ más destacadas
- Las cuatro medidas de Baleares para frenar la sangría de cierres de negocios familiares