TRIBUNA

El minúscul ambaixador d’un gran problema

Pèl·lets a Galícia

Pèl·lets a Galícia

Estela Moron

Estela Moron

Aquest és un article més sobre la crisi dels pèl·lets a Galícia, i alhora no ho és. Només és una excusa per passar pel sedàs el que hi ha darrera d’aquest aparentment petit monstre que ara treu el cap a la costa nord, una (encara poc temuda) criatura que cada cop ens tira l’alè més a prop del coll. Les petites bolles que ara tothom coneix són només petits fragments d’una història que té una arrel molt més embullada i enterrada del que pareix.

Vegem aquí algunes palades que poden estar posant sorra sobre aquest arrel:

La desinformació? Clarament, no ajuda gens i, de fet, disfressa la problemàtica en un moment el món necessita desesperadament transparència. No, ni un representant institucional, ni un periodista no especialitzat, ni tan sols (únicament) un científic poden ser els posseïdors de la darrera o –encara pitjor– única paraula quan es tracta d’informar i formar la opinió pública. La realitat és complexa, per tant, la solució i la resposta a aquest problema no pot ser-ho manco. Tan greu és minimitzar la crisi del vessament de pèl·lets com abordar-lo només des d’una sola perspectiva. L’enfocament no pot ser només científic, té clarament un vessant social i econòmic.

El consum excessiu de plàstic? Idò, ens hi apropam, però encara no hem arribat a l’arrel. Ja no és cap secret: el plàstic comença a veure’s com el nèmesi de l’equilibri mediambiental i de la salut de la nostra espècie. Un recent estudi de la Universitat de Colúmbia ha desvetllat recentment que consumir productes empaquetats NO és més segur, sinó manco. Una botella d’aigua d’1 litre conté de promig uns 240.000 nanoplàstics, segons l’estudi. 240.000 microfragments de plàstic. Fins ara, no s’havien analitzat a un nivell nanoscòpic. Això ens demostra que els problemes de salut lligats al consum d’aigua embotellada i altres productes envasats han pogut ésser subestimats.

Cap avall que fa baixada: el món produeix més de 450 milions de tones de plàstic cada any, gran part de les quals acaba en abocadors. El plàstic no es degrada de manera natural, sinó que es descompon en trossos més petits amb el temps. Nanopartícules. Nanoplàstics. Que acaben a terra i a la mar, essent consumits per animals marins, molts dels quals menjam cada dia. En consumir-los, s’ha demostrat que aquests nanoplàstics acaben al nostre corrent sanguini i afecta la nostra salut. Així i tot, l’aixeta que mantenim oberta sense restricció és la de la producció d’aigua embotellada. Plàstic i més plàstic.

El sobreconsum, en general? Vet aquí el quid de la qüestió! El descontrolat consum de plàstic i el resultant traspàs de les petites partícules de les quals n’està compost a la nostra sang, a la terra i a la mar ens permet posar el focus a un problema major. L’únic que, sigui per falta de valentia, per no voler baixar de l’ase o per témer la inestabilitat dels mercats, els poders fàctics donen l’esquena: un sistema basat en el sobreconsum i la sobreproducció.

Ho deia en Berto Romero, desempallegant-se del seu característic cinisme, en un recent episodi de l’aclamat Nadie sabe nada: «Estic en contra de la societat de consum. Jo faria que hi hagués només 3 opcions d’un mateix producte. I fabricaria productes indestructibles».

Ara, rumia-ho bé: no en tendries prou, amb tres versions de cada cosa? Tres camises, tres pantalons, tres opcions al menú. No seria l’elecció més senzilla? Recorda quan podies anar al súper sense quedar-te palplantat davant la gelera de iogurts a punt de tenir una crisi existencial per no saber quin escollir-ne. Fa no tant, la opció generalitzada era a granel (fruita, verdures, pa, vi), la reutilització formava part dels hàbits de tothom i no hi havia tant de sobreembalatge perquè, per sort, els ultraprocessats eren gairebé desconeguts.

Tens raó, Berto, això ja no és cosa de broma: nosaltres podem (amb grans esforços d’organització i de butxaca) anar a la botiga a granel, comprar local, reutilitzar. Però també és hora que les indústries posin de la seva part i ens facilitin les opcions. Sou els que realment teniu el poder de canviar les coses. Demostreu d’una vegada que us importa tant com a nosaltres.