«... ans alliberau-nos de Vox, amén!»

¿Què volen aquesta gent que tant i tant ataquen la nostra llengua, cultura i identitat pròpia?, fent un camp adobat per sembrar d’odi les comunitats de ciutadans amb identitats pròpies plurals diferents dins l’Estat.

Arran de la fracassada investidura d’Alberto Núñez a president i des de l’inici de les passes cap a la candidatura de Pedro Sánchezcomençaren les protestes i manifestacions furioses del PP i Vox mostrant la ràbia de mal perdedors. Una vegada elegit el nou president enduriren les protestes de manera ferma violenta: destruint mobiliari urbà; amb banderes feixistes, expressions i símbols dels temps de la dictadura franquista; insultant durament i grollera, cremant públicament fotos; cantaven el «cara al sol»;... Utilitzaven com excusa un sacrilegi contra la Constitució i en conseqüència la ruptura nacional d’Espanya com a única nació i més conseqüències plenes de demagògia similar. A la vegada també n’era excusa el suport del pacte amb partits independentistes, com si fossin pesta, i sobretot contra Catalunya com a principal culpable de fer possible una investidura per majoria democràtica.

Tot això va dur una llau d’opinions i articles sobre la profanació o no de la Constitució. En principi amb predomini dels que ho identificaven com una monstruosa tragèdia. Una vegada païdes totes les enrabiades han anat sorgint opinions de reflexió i anàlisi que la Constitució no és dogma de fe, que ha quedat endarrerida, obsoleta en part i que necessita de modificacions. Ja no serveix com excusa de rompre Espanya i que l’amnistia no és violar la Constitució. Tot això ha servit almanco per llevar les teranyines a la desconeguda i dormida Constitució.

Hi ha comunitats que són governades per la societat PPVox i que ja han servit de mostra de quines serien llurs pretensions a nivell estatal. A les Illes Balears, entre el que ja han fet i el que pretenen fer ens han mostrat el perill amb alerta vermella. No menciono els fets que escarrufen i ben coneguts per gran majoria de ciutadans que manifesten la seva preocupació. El soci Vox s’està passant de llarg, s’ha de dir però que al soci PP una gran part de les imposicions estan dins la seva ideologia, ho han manifestat, i fet en anteriors ocasions i campanyes electorals (Aznar, encara que en la intimitat parlava català amb Pujol; E. Aguirre; J. Matas; P. Casado; C. Delgado, que volia ser conseller d’educació; Bauzá; etc.) però l’ombra de J. R. Bauzá és llarga i els espanta encara. No sabem com acabarà l’abús de Vox del qual el PP n’és esclau i no se’n pot alliberar.

Imaginem-nos que PPVox governés també l’Estat! el que podria passar a les comunitats que no són d’àmbit castellà i que tenen identitat pròpia diferent. Ens obligarien a tots ser nacionalistes castellans. Per sort els partits separatistes ens han salvat de Vox a un govern estatal y han fet possible un debat obert sobre la necessària caducitat de la Constitució, eliminant rigideses i imposicions d’un nacionalisme castellà que l’actual oposició programava

Recentment experts juristes han esposat i argumentat modificacions a la Constitució. Jo, com a ciutadà, per lògica racional i estètica actual, en vull exposar algunes: el caràcter masclista en la línia successòria monàrquica que en l’ordre regular de primogenitura tenen preferència els homes sobre les dones, basat en la normativa antiquíssima del segle XIII de «Las Siete Partidas» de la legislació castellana durant el regnat d’Alfons X; també sobre la línia successòria que els hereus a la corona no podran ser reis, ni els seus descendents, si contraguessin matrimoni amb la prohibició expressa del rei; que la persona del rei sigui inviolable i no estigui subjecta a responsabilitat; reflectir de manera clara i sense disfressa la plurinacionalitat de l’Estat; no imposar la unitat nacional que com a sentiment ideològic no es pot obligar i a més no té sentit una nació de nacions.

Suscríbete para seguir leyendo