TRIBUNA

Trenta anys de transferències ferroviàries

Dels 1.200.000 usuaris del transport públic ferroviari que hi havia el 1994, s’ha passat a més de 9.000.000 el 2023

Miquel Angel Riera Ximenis

Miquel Angel Riera Ximenis

Ja va trenta anys, en concret el 17 de desembre de 1993, fou quan es va aprovar pel Consell de Ministres de Felipe González i essent Ministro de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, en Josep Borrell Fontelles, el traspàs de competències ferroviàries al govern de les Illes Balears, essent Bartomeu Reus Beltran, conseller d’Obres Públiques i Ordenació del Territori.

Les funcions assumides per la C.A.I.B. foren l’establiment, organització, explotació, inspecció i sanció de ferrocarrils, l’expedició i control de llicències i autoritzacions, que derivin de les competències, reservant-se l’Estat les línies que puguin haver-se d’incorporar a RENFE.

A la transferència s’incloïa l’empresa Ferrocarrils de Mallorca, S.A., la línia Palma Inca (amb nou estacions i els seus edificis, els tallers de Palma, determinat material rodant, (automotors FERROSTAAL i automotors MAN, entre altres), un total de 75 treballadors i la concessió de la línia Palma Sóller. La dotació anual als pressupostos generals de l’Estat es quantificava en 500.000.000 ptes. de l’època, uns tres milions d’euros, al canvi.

Cal dir que el procés no va esser senzill i que el Govern Autonòmic d’en Gabriel Cañellas va lluitar força dur per aconseguir que no s’oblidés la importància del ferrocarril a Mallorca i intentar posar fi al dèficit permanent que hem tingut en aquesta qüestió des del govern central.

L’any vinent es compliran també els trenta anys de la constitució de Serveis Ferroviaris de Mallorca, una empresa pública creada per gestionar el ferrocarril de les Illes, una vegada transferides les competències per part de l’Estat a finals de 1993. Una empresa pública que heretava una història ferroviària que es remuntava de 1875 i que es trobava en un estat d’autèntica agonia a punt de tancar definitivament.

Però els governs autonòmics el llarg d’aquests anys, amb més o menys sort i fortuna, han pogut anar revertint mitjançant importants inversions econòmiques aquesta situació, molts de pic amb postures molt agarrades per part dels governs centrals, que han marginat al nostre ferrocarril en detriment d’inversions milionàries en els AVESs peninsulars.

A poc a poc, i any rere any, el nostre ferrocarril, amb l’esforç de les persones que hi fan feina, ha anat augmentant la seva presència, visualització i necessitat en l’aposta d’un transport ràpid i eficient, motiu el qual dels 1.200.000 usuaris que hi havia el 1994, s’hagi passat a més de 9.000.000 el 2023.

Durant aquestes tres dècades es va adquirir material dièsel nou (recordem que els ferrostaals que estaven circulant i feia quasi quaranta anys que estaven a la seva esquena), es varen construir els nous tallers de Son Rullan, desapareixent així els antics tallers dels Ferrocarrils de Mallorca i deixant passar una oportunitat única de conservar un gran patrimoni històric al centre de la ciutat de Palma.

En aquest període es reobriren les línies de Sa Pobla i Manacor i se soterrà l’estació de Palma creant així una gran estació Intermodal al centre de la ciutat amb deu vies, a l’hora que s’obrí un nou corredor ferroviari a la Universitat utilitzant per primera vegada la tracció elèctrica als ferrocarrils de Mallorca.

Posteriorment, el 2008 se signa un conveni ferroviari amb l’estat que permet l’electrificació de part de la línia, l’adquisició de nou material de tracció elèctrica, l’ampliació del taller de Son Rullan i la reobertura de la línia d’Artà.

Però malauradament no arriba la dotació econòmica acordada i les obres de reobertura es queden paralitzades. A l’espera d’aconseguir finançament per concloure les obres es reconverteix el traçat en una mal anomenada via verda. Es construí a Son Carrió una nau que permetrà la recuperació del poc material mòbil històric que es conserva.

Finalment, el 2019 es conclou l’electrificació de la totalitat de la xarxa gràcies als fons FEDER, el que implica definitivament abandonar la tracció dièsel en favor d’un transport més net i ràpid i confortable. Aquesta és una gran fita que permet posar el ferrocarril en la línia dels seus objectius.

De cara a aquest 2024 ens esperen noves inversions tals com l’ampliació del metro al Parc bit, l’adquisició de trens de quatre cotxes de la nova sèrie 1000 i la reforma integral dels tallers de Son Rullan i la seva ampliació, juntament en la reconversió de l’hostal Terminus amb la nova seu de les oficines de S.F.M..

Una millora del transport públic ferroviari depèn d’incrementar les plantilles, i especialment, una reordenació dels horaris a determinades franges, com ha mostrat aquest any de gratuïtat en el transport públic que ha mostrat la importància per la gent d’aquest mitjà.

És el moment de la firma d’un conveni ferroviari amb l’Estat que permetrà assolir la reobertura d’Artà i l’arribada a Cala Rajada i fer ja l’estudi definitiu de l’arribada del tren a Alcúdia i a l’Aeroport.

Els amics del ferrocarril seguirem en aquesta tasca.