Llengua mare i llengua madrastra (i 2)

Ambdós partits, ara lligats en un mateix, s’excusen en la defensa de la «Unidad de España» i que no s’ha de «rompre». Què vol dir «Unidad» i què és «España»? És pràcticament impossible fer una unitat lligant coses heterogènies. Com és possible una unitat nacional dins un estat plurinacional com és el nostre cas?, no té sentit una nació de nacions. És cert que a la Constitució Espanya hi figura com a nació, és una incongruència, només ho és jurídicament i artificial a manera científica. Espanya, com a fórmula d’estat, és simplement un suport físic-geogràfic amb diversitats nacionals sense estat. En realitat és el nom adoptat per la nació dels països d’àmbit castellà perquè els altres països nacionals hagin de ser artificialment iguals. Cal recordar que la Constitució es va fer amb brots franquistes i motlo i arrels dels països d’àmbit castellà, com a ciutadans amb tots els drets i privilegis i per a les altres nacions amb obligacions com a súbdits. Cosa semblant quan Sèrbia s’autodenominava Iugoslàvia perquè la resta de nacions sense estat (considerades com a regions autònomes) fossin com els serbis.

El nou Govern del PPVox tot de cop ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística i ens hem quedat sense regulació de llur normalització i minvats els drets d’ús a la nostra terra. Fora de l’organigrama estructural de govern diuen faran una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, gestionada directament pel soci Vox (amb la visceralitat que tenen cap al català!!!), i sabem ben clar que és per afavorir més el castellà per anar desplaçant la nostra llengua pròpia. Ja de cada vegada tenim més reduïts els drets d’ús del català dins la vida quotidiana. Els castellanoparlants tenen el dret de dir que no ens entenen o que no ens volen entendre, però nosaltres no els podem dir no t’entenc, per mor d’una constitució antidemocràtica i obsoleta. Ells poden exigir ser atesos en castellà però nosaltres no ho podem fer en català si diuen que no ens volen entendre. I si utilitzam el dret que encara no ens han llevat de no voler utilitzar el castellà tenim molt minso el conviure en el nostre propi país, sempre acabam havent de girar la llengua inclús sense adonar-nos.

Si volem tramitar gestions a oficines o empreses, per mor de les noves tecnologies o «intel·ligències artificials», ens ho fan fer per comunicació a oficines centrals (Endesa, Movistar, MAPFRE, Securitas Direct, AXA... per posar alguns exemples) que estan dins països d’àmbit castellà i allà si que no ens entenen ni volen posar mitjans per fer-ho.

És trist comprovar que els principals enemics de la nostra llengua són els nostres propis governants i més quan això dóna encara més coratge a tots els que no accepten la nostre llengua mare. Els agradi o no, institucionalment tenen l’obligació estatutària de defensar-nos, si és que ens volen representar (privadament poden utilitzar la llengua que vulguin), inclús queda molt antiestètic i artificial que el president Gabriel Le Senne, que hauria de ser almanco imatge de moderació imparcial, es manifesti únicament sempre en castellà en el Parlament, la qual cosa es pot interpretar com una provocació.

Quan els «nostres» polítics governants no ens volen defensar i els ciutadans de la nostra terra ens sentim força ferits sabem reaccionar, de fet així s’ha demostrat altres vegades. Si no tenim altra solució, només d’aquesta manera serà possible la salvació de la nostra llengua. A més tenim l’obligació d’entregar-la viva, sencera i desagreujada a futures generacions (com s’ha fet fins ara amb les nostres) i és entre tots els que ens sentim orgullosos de ser catalanoparlants de veres que ho aconseguirem, pel que fa el contrari imaginau-vos la tristor que produiria veure els nostre medi ambient falsejat per una altra llengua madrastra, com ha passat a altres nacions d’Europa.