El vot dels forasters

Els partits polítics hauran de començar a pensar molt més en el vot dels forasters si volen guanyar eleccions autonòmiques. En el passat, els estrategs dels partits solien reduir la influència d’aquest col·lectiu quan es tractava d’elegir el Govern de les Illes o la majoria dels ajuntaments. En canvi, aquest 2023 han estat determinants. Fins ara es donava per fet que el PSOE tenia una gran borsa de sufragis entre els treballadors arribats de la península. Ara ja no és així. Un bon grapat d’aquest sufragi ha anat a Vox. Aquesta evolució serà més evident quan avui es constitueixin els ajuntaments. Palma i la corona de municipis que l’envolten quedaran en mans de la dreta gràcies als pactes entre els regidors de Marga Prohens i Jorge Campos.

Abans que algú s’indigni, la paraula foraster és en aquest article un «nadiu o propi d’un poble o país diferent», segons la segona accepció del Diccionari català, valencià, balear. Aquesta era la més emprada a Mallorca fins que començà l’allau migratòria dels anys seixanta. Llavors agafà un caire despectiu. Al meu poble, Alaró, es conserva una foto de 1901 o 1908, la datació és incerta, que mostra un gran arc amb la frase ‘Benvinguts sian els forasters’. Els dos actes als quals pot fer referència –la inauguració de la llum elèctrica o una excursió del diari La Almudaina– reberen molta gent de fora poble, però els de la península es podien comptar amb els dits d’una mà.

Ara la cosa ha canviat. Algun dia és possible que ens sorprengui una pancarta amb el lema Benvinguts siguin els mallorquins. Segons les darreres estadístiques, el 46% dels residents a Balears ha nascut fora de les illes. És el percentatge més alt de l’Estat. Està per damunt del de Madrid, «que es España», d’Isabel Díaz. Són 541.127 –mil amunt, mil avall– que en una immensa majoria mai s’identificaran com a mallorquins. Com a molt diran que viuen a Mallorca.

Per a la majoria, la llengua catalana pròpia de les Balears és un entrebanc que no entenen per què serveix ni les interessa. La seva Marededeu preferida és la de Covadonga, la del Pilar o la del seu poble d’origen, no la de Lluc. La seva tradició és el Rocío –com digueren els signants del pacte de Calvià entre PP i Vox–, i no el pancaritat de la setmana després de Pasqua. El seu plat favorit d’estiu és el gaspatxo i no el tumbet –a mi m’encanten els dos–. A l’hora de votar, hi hagué un temps que es decantaven pel PSOE. Ara, quan unes eleccions regionals es plantegen com unes estatals, quan part d’aquesta immigració és de professionals qualificats que viu en urbanitzacions d’habitatges unifamiliars, giren els ulls cap a Vox.

El partit de Santiago Abascal obtingué un 13,88% del vot en el conjunt de Balears en els comicis per elegir el Parlament. Superà aquests suports a Llucmajor (20,9%); a Marratxí (19,2%); a Palma (19%) i a Calvià 18,8%). No és necessari dir que la presència de forans –62,4% en el cas de Calvià– supera la d’autòctons en aquests municipis. Quedà a prop d’aquesta mitjana de vot –entre l’11 i el 14%– a Alcúdia, Muro, Manacor, Andratx, Bunyola, Algaida, Consell, Binissalem i Búger. En canvi, no arribà al 7% a Pollença, Artà, Alaró, Sineu, Montuïri o Campanet.

Els mallorquins haurem de treballar molt, amb imaginació i alegria, per convèncer a aquesta allau de nouvinguts de què la cultura i la llengua de la terra d’acollida és interessant, cal respectar-la i cal sumar-s’hi. Fins i tot pel seu enriquiment personal. Serà difícil. N’hi ha que entenen la seva estada a Mallorca com una activitat extractiva, és a dir, només per fer doblers. Altres no voldran saber res de la nostra manera de viure. Si foraster agafà en un moment concret de la història un to despectiu, també hi ha gent que darrere la frase que «bé estaria Mallorca sense els mallorquins», hi amaga tant de broma com de sentiment real. Per descomptat, tenim els incultes de collita pròpia. Ells mai entendran que amb el missatge que nega la catalanitat de la parla de Mallorca s’hi amaga, no un desig de diferenciació, sinó d’aniquilació de la nostra parla.

Venen temps dolents per a la llengua i cultura de les illes. A no ser que el PP sigui capaç de fer front als desitjos confessats de Vox. No podem lluitar amb la força i la confrontació. Cada cop som menys i s’ha d’evitar una confrontació social. Només ho podem fer amb constància i intel·ligència.

Suscríbete para seguir leyendo