Tribuna

Requisit: l’excel·lència

Joan Company.

Joan Company. / B. Arzayus

Joan Ballesteros

Joan Ballesteros

Des del recel, només es contrueix mediocritat, tot un precepte en un món cada cop més estúpit on la ignorància s’ha convertit en un estímul del qual estar orgullosos. No fa gaire que la falta d’ilustració s’amagava o, en tot cas, era motiu de sentir certa vergonya. Avuí en dia, en un món global, on la informació (potser sobre-informació) està a l’abast de tothom a aquesta banda abundant del món, semblar imbècil (la sempre interessant i il·luminadora etimologia ens ho aclareix: imbècil, de im (amb) i baculus (bastó) dir, aquells que caminaven amb bastó, als febles que necessitaven suport per a poder caminar) no només es una conducta habitual sinó que, a més, es mostra perquè tothom ho sàpiga. Tot plegat, i és clar, és el nostre cas, ens esgarrifa però crea un halo de falta de compromís amb el criteri en virtud del triomf de l’opinió que, quan més esbiaixada, sembla que millor. I no és una crítica ni un posicionalment altiu. L’imbècil, sóc jo.

Ho sóc en tant que espero del món i dels seus habitants una mica de cordura i de sentit comú que, sent conscient que aquest sentit és el que cadascú pot arribar a defensar, hi te alguna substància on tothom ens podem trobar. Penso que quan parlem d’educació, de formació, de cultura… hi estarem d’acord que l’excel·lència és l’objetiu. I, és clar, no convé confondre excel·lència (les coses ben fetes) amb esnobisme (les coses llustroses que semblen ben fetes) cosa que, sovint, barregem.

Per això em grinyola que la Universitat de les Illes Balears (UIB) des del seu compromís universal, il·lustrat i propiciador de coneixement no hagi set capaç de treure una plaça pública amb el conseqüent requisit acreditatiu. Ha sortit a concurs la plaça de director o directora per la Coral Universitat Illes Balears. Aquesta plaça, surt sense cap menció a que el candidat o candidata puga demostrar la seva formació acadèmica específica en direcció coral. Nogensmenys, sí hi ha un únic requisit, que no és un altre que el lingüístic.

En la meva imbecilitat, penso que ho fan perquè hi ha que protegir, estimular i fomentar l’ús normatiu de la nostra llengua. I més d’accord no puc estar. Qui no, amb cert criteri, sentit comú i menys imbecilitat que jo, no hi estaría? Malgrat que el requisit no garanteix el consum de cultura (cinema, teatre, literatura, …) en català per aquells que, abans d’obtenir-ho, no tinguessin tan sana inclinació. Tan de bo ho fos!

Atès al meu llinatge es pot intuir que no he nascut a l’ombra de la Tramuntana. No obstant això, he triat el català com a llengua vehicular per parlar, llegir, escriure, somiar, estimar i per educar al meu fill. No sé fins a quin punt és meritori triar una llengua com a pròpia i principal enfront dels qui ja la tenen de sèrie i, per tant, no han hagut de fer una elecció ni esforç. Tampoc sé si haguessin fet el mateix en cas contrari. En realitat no m’importa, perquè la meva imbecil·litat em fa impermeable al que facin els altres. Malgrat això, arribo a fer-me una pregunta: per què un professor o professora, metges, arquitectes, policíes, funcionaris de la conselleria, a més el requisit lingüístic no podría accedir a un lloc de treball públic sense una titulació professional que l’habiliti? I, tinc una altra, per què es pot accedir a dirigir la Coral Universitat Illes Balears sense necessitar per a això un Títol Superior en Direcció de Cor que l’avali? Us imagineu un metge sense el Títol de Llicenciat en Medicina signat pel rei de l’estat i el Ministeri d’Eudació?

Així, com a imbècil, em queixo que no importa la meva titulació com a director de cor, tampoc que sigui compositor, ni que utilitzi textos en català per a les meves composicions corals, tampoc que tingui publicats diversos llibres en català, ni que col·labori en mitjans de comunicació (ràdio i premsa) utilitzant-ho. Molt menys que sigui pianista, que hagi dirigit cors infantils, juvenils, d’homes, de dones, mixtos, amateurs, professionals, que sigui professor universitari en direcció de cor, banda i orquestra. Crec que tampoc és rellevant que hagi dirigit en diferents països d’Europa, que m’hagi format a Suècia i Itàlia o que tingui diversos màsters en màrqueting musical, comunicació o organització d’esdeveniments musicals. No cal dir que és irrellevant que porti 32 anys dirigint cors. I que porti 15 anys residint a Balears, utilitzant l’idioma, menys. Soc imbècil, perquè no tinc el C1 i, ben cert és que me’l podría haver tret, però no m’ha fet falta per dedicar-me professionalment a la resta del món (si algú no ho sap, existeix més món) i perquè estava estudiant altres coses que em permetés obrir el prisma i no conformar-me amb el meu àmbit territorial. Ho sé, sóc imbècil.

Defenso l’excel·lència com a ítem de valor en tots els àmbits de la vida però molt especialment pel que fa a la meva professió si volem que la mediocritat deixi d’imperar fent creure a la ciutadania que és suficient o, pitjor, que això és allò bo de debò. Aquesta falta de compromís amb l’excel·lència fa que, per fantasiar una mica, si Daniel Barenboim decidís dedicar els últims anys de la seva vida a dirigir la Coral Universitat Illes Balears, li diríem que no, que no ho mereix, que no compleix dels mil requisits que es precisen per a ser un excel·lent director, un d’ells.

El mateix va ocórrer en el procés selectiu per a ocupar la plaça temporal de director del cor del Teatre Principal de Palma. Ha quedat clar que el triat pot acreditar documentalment el seu coneixement del català però no sé si podem dir que és la millor opció per al fossat operístic que, no deixa de ser paradoxal, mai ha programat un títol en la nostra llengua.

Pot el purament administratiu impedir el desenvolupament del talent i de la cultura? De la mateixa manera que em sembla una autèntica barbaritat que el director sortint, Joan Company només perquè al seu DNI figurin uns guarismes que diuen que fins aquí, no pugui continuar desenvolupant la seva activitat com a director estant en un punt àlgid de coneixement i experiència, amb les seves llums i les seves ombres, sí, perquè al seu regnat coral sense parangó durant 44 anys ha creat 11 seccions corals a Mallorca però cap ni una a les seus perifèriques d’Eivissa/Formentera i de Menorca., respectivament. Serà legal, però no per això just, com ha ocorregut al llarg de la història on la revolució sobre la idees establertes ha propiciat major llibertat.

Espero de tot cor que el triat o la triada per ostentar la titularizar d’aquest cor, a més del C1 sigui excel·lent a la seva professió. Per part meva, no podré competir ni demostrar en igualtat de condicions si soc o no apte per al cor. I com jo, molts i moltes.