Un dels gegants de la nostra cultura

Així definia l’amic David Pagès el P. Josep Massot, en la miscel·lània d’homenatge que li van lliurar a aquest monjo savi el 13 de novembre de 2021, mig any escàs abans de la seva mort a Montserrat.

Crec que aquestes paraules de David Pagès, (jo que a Montserrat vaig treballar colze a colze uns anys amb el P. Massot al seu despatx de Publicacions), defineixen molt i molt bé aquest «homenot» de la cultura catalana.

David Pagès, que definia també el P. Massot com una «persona polifacètica», destacava quatre trets que caracteritzaven a la perfecció aquest monjo de Montserrat, traspassat ara fa un any.

Referint-se al P. Josep Massot, Pagès destacava «la seva condició de persona bona, senzilla, generosa i afable», qualitats que tant David Pagès com jo mateix (i tots els monjos de Montserrat), podíem veure en aquest monjo i historiador, treballador incansable, home amable fins a l‘extrem i servicial.

Com deia David Pagès, el P. Massot, per la seva gran bondat, tenia «amics, molts d’amics a tot arreu». I a més no tenia mai problemes amb ningú, perquè, com deia el P. Massot, «procuro no crear-ne. No en tinc amb ningú i, si algú me’n crea, miro de suavitzar les situacions».

Home d’una gran senzillesa, quan al P. Massot li feien alguns elogis per algun motiu, li agradava de dir: «Faig el que puc». I quan hom es referia «a l’important nombre de llengües» que coneixia aquest monjo savi, com ens recordava Pagès, la seva resposta era: «Hi ha gent que en sap moltes més que jo».

El 2021 el P. Massot va fer 50 anys d’ordenació presbiteral, 50 anys que assumí la direcció de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i 80 anys del seu naixement. I encara, el 2022 celebrà 60 anys de la seva entrada a Montserrat. Per això quan David Pagès li preguntà com havia viscut aquest any d’aniversaris rodons, el P. Massot, amb la seva senzillesa habitual, deia: «Un any com un altre».

El P. Massot era un home molt generós, fins al punt que, com recull Pagès, havia «encoratjat, guiat i publicat molts altres estudis o treballs» de gent que li oferia les seves obres per si podien ésser publicades a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Per això el manacorí Gabriel Barceló Bovet, professor de català, havia dit d’aquest monjo de Montserrat: «És un home d’una generositat extrema, tan extensa com la seva bibliografia».

I pel que fa a la seva afabilitat, jo mateix que durant uns anys vaig treballar amb ell al seu despatx, puc dir que el seu tracte era afable, a més de tenir un gran sentit de l’humor i una extraordinària sensibilitat.

En una entrevista que li va fer David Pagès, el P. Massot, que havia viscut el Procés «amb esperança i preocupació», deia, en relació a la fe, que «els homes tenen alguna cosa a dintre que ens porta a buscar més enllà... i això és igual ara que abans»

Mig any abans de deixar-nos i a una pregunta de l’amic David Pagès sobre la mort, el P. Massot, deia: «Tots hem de morir. Per tant sí que hi penso», tot i que «per sort no sabem el dia que ens passarà».

Com va recordar el P. Bernat Juliol, prior de Montserrat, a l’homilia de la missa exequial, el P. Massot «va treballar per l’expressió més sublim de l’ànima d’un poble; la seva llengua i la seva literatura».

Ara fa un any, el 24 d’abril de 2022, el bon Déu cridà el P. Massot, un servidor bo i fidel, defensor de la nostra llengua i testimoni de l’Evangeli.

I és que, com digué també el P. Bernat Juliol, «Montserrat va donar sentit i va inspirar el seu llegat ingent», aquest monjo savi i humil alhora.