El carbó més conegut de la Colònia de Sant Jordi és l’esplèndida platja que duu el seu nom, l’altra és el que fa servir el xef del restaurant Salicòrnia per cuinar a la brasa el seu original plat de pop de roca mallorquí. He d’agrair als meus fills que ens reservassin una habitació amb vistes de l’hotel del qual forma part el restaurant en qüestió. No només per haver descobert una exquisida recepta sinó també per haver gaudit d’una perspectiva inèdita del port i del paisatge des del sostre més alt de l’establiment. Sense entrar en el paquet, l’estada ens oferí un espectacle meteorològic complet que incloguí a primera hora una pluja fina despresa d’un cel obscur que acabà pintant la mar d’un color cobalt d’allò més fosc. El sol no tardà en reprendre el seu domini retornant a la mar un color blau digne d’Anglada Camarasa.
La manera més usual, per no dir l’única, de cuinar el pop a Mallorca és el pop amb ceba. També s’usa com a base del pica-pica, es pot fer a la planxa o ser part del més treballat frit de pop. Allò que distingeix la recepta del plat que m’encisà, apart de la qualitat de l’octòpode local, és la font de calor utilitzada que desprèn el forn Josper de carbó vegetal que combina la seva funció pròpia amb la de la graella dins un mateix aparell completament segellat. Una vegada ablanit i condimentat el pop de roca sencer, entre quilo i quilo i mig, el forn fa la seva feina aconseguint un resultat de cocció original, brasejat, rostit i aromatitzat pel fum del carbó. Sols queda servir-lo amb els amaniments i la clàssica guarnició de patata parmentier. Com deia un conegut il·lusionista, no ho provin de fer a casa seva, que no responc.
