Alerta spoiler: aquest article pot fer que la teva concepció general dels taurons agafi un caire més tendre.
Si a una cosa es va avançar la indústria de Hollywood a Twitter va ser en la tasca de contribuir a una infal·lible funció de desinformació i de creació de ferms mites. Feu la prova: Tiburón. L’imaginari col·lectiu lligat a la paraula ens dibuixa tot d’una un gran cap de tauró blanc sortint de la mar (per cert, un dels grans fails del rodatge d’aquest primer blockbuster de la història, ja que no feia més que surar) que amenaça una desprevinguda banyista.
Tot d’una, vam forjar el mite del gran enemic col·lectiu del món subaquàtic.
Més enllà del fet que la sensacionalista i noumediàtica #SharkWeek segueixi posant en el mateix calaix els taurons i els assassins en sèrie (seriosament?), cal recordar, assenyalar i remarcar que l’ésser humà no entra dins el menú del tauró. Sembla que quedarien amb prou gana i que, a més a més, per a ells la nostra carn no deu ser precisament una delicatessen, ja que pot ser que ens tastin, però ens descarten tot d’una. A banda de l’estupidesa d’antropomorfitzar un animal que tant s’allunya del nostre medi i forma de vida, n’hi ha que simplement aprofiten per avivar el foc. Articles apareguts en el marc d’aquesta setmana dedicada al més popular dels elasmobranquis assenyalen que hi ha certs tipus de tauró, com la tintorera, que «van a cercar els homes i les embarcacions». Com diu la biòloga experta en taurons Alice Cimino i fundadora d’OceanKin Conservation: «Creieu-me: si els taurons anassin a cercar l’ésser humà, de ben segur ens n’assabentaríem».
Ben al contrari del que les nostres pors inconscients i Hollywood ens vol fer creure, el tauró és un animal molt menys ferotge del que creieu. Sense deixar de banda que és un depredador i mai es convertirà en el nostre gran amic marí, les dades no poden més de desmentir titulars com aquell: sabeu quants humans moren per una mossegada de tauró cada any arreu del món? Uns 12, màxim. El moscard? 750.000. El ca? 35.000. Fins i tot hem de témer més el cargol d’aigües dolces, portador d’un paràsit que provoca més de 20.000 morts l’any. Però, evidentment, la #FierceSnailWeek no és tan mainstream.
Molts taurons, gairebé la meitat en algunes zones estudiades, viuen amb un ham de pesca enganxat a la boca. Permanentmet. Pensant-ho bé, qualsevol amant de la natura voldria efectivament dotar aquesta espècie amenaçada de la capacitat de reflexió que té l’humà… Definitivament, si els taurons tenguessin la mateixa consciència, bé es guardarien de tenir cap mena de contacte amb nosaltres.
Recordem, a més a més, que hi ha gairebé 550 espècies de taurons al món i que la seva diversitat és molt gran. Aquest temible àgil nedador, amb una boca ben fornida de dents grans, asserrades i punxagudes només representa una petitíssima part de les espècies que formen part d’aquest grup de peixos cartilaginosos. Tan tauró és el salroig (o tauró blanc) com el discret gató o la mussola, per citar exemples presents a les Balears.
Així és el tauró: el gran desconegut de l’oceà. I un dels grans reptes de l’oceanografia és fer que ens desprenguem de mites i ciència ficció i donar-nos les eines per aprendre a mirar de forma pura sota aquesta xapa fina platejada que és la mar, per saber apreciar realment el que hi ha per sota. Si sabéssim que el tauró és una peça clau per a l’equilibri de l’ecosistema marí i que s’ubiquen en la part superior de la cadena alimentària... Si ens adonàssim que manté l’oceà lliure de peixos febles o malalts, que provoca que no creixin en excés, que manté l’equilibri d’altres poblacions d’animals marins i que ajuda les poblacions de preses a mantenir-se en forma (moltes de les quals també són d’interès comercial)… Si demanàssim a les praderes marines, com la nostra benvolguda posidònia (un gran ecosistema de carboni blau), i ens explicàs que també es manté sana i en equilibri gràcies al tauró... Si tenguéssim la menor sospita que la seva existència ha contribuït a que la vida humana prosperàs tal com la coneixem avui...
Des de fa dos anys Save the Med, de la mà del biòleg Gabriel Morey i amb el suport del nostre càmera Dan Abbott, col·labora amb SharkMed a la recerca de taurons pelàgics (de mar oberta) que trobam a les nostres aigües. Les tintoreres detectades pel sistema de «fototrampeig» ideat per SharkMed no fan més de 2 metres de llarg. Amb aquest gran invent, constituït per una taula de surf de la qual hi penja un tambor de rentadora amb esca, càmeres subaquàtiques i una placa solar que les permeti gravar contínuament, els experts han pogut atraure l’animal (habitualment després de dies o setmanes…). Quan l’animal cau en el parany i s’apropa a la taula de surf, hi deambula entre 5 i 7 hores. Gràcies a l’aparell, han pogut bussejar amb elles per extreure-li mostres d’ADN i estudiar de més a prop el seu comportament. Tal com comentava l’expert Agustí Torres després de fer els primers experiments: «Amb això volem demostrar a la societat que la tintorera no és pas un animal perillós».
La darrera avaluació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), de 2016, xifrava la davallada de la tintorera mediterrània entre un 78 i un 90% durant els darrers 30 anys. Altres taurons com el salroig (o tauró blanc), el marraix o els taurons martell (aquí coneguts, des de sempre, com a llunades) presenten una situación encara pitjor. I el principal motiu d’aquest declivi és, oh sorpresa, la sobrepesca. Ja us vam avançar que el nostre futur com a espècie comença al plat. Si a això li sumem el fet que el tauró forma part de les espècies pròpies de les Balears i que és present fins i tot al nostre patrimoni pesquer (tal com ho demostren les xarxes denominades ‘escateres’ o ‘mussoleres’), el resultat ens hauria d’encoratjar a estudiar-lo més, cuidar-lo i fer d’aquest animal un bon aliat.
Aquest comença a ser l’estiu dels taurons… a les xarxes socials. Un mitjà que ha involucionat fins al punt de tenir la capacitat de convertir-se en un creador de falses creences amb un agravant respecte al cinema: surt del marc de la ficció. Han passat 47 anys del conegudíssim film de Spielberg i ens hem reconciliat fins i tot amb els dinosaures. No és ja l’hora del tauró?
