Fa només uns dies el Consell de Ministres ha aprovat el límit de despesa no financera, conegut com a sostre de despesa, del pressupost de l’Estat per al 2023. Enguany arriba a la xifra rècord de 198.221 milions d’euros i suposa la primera passa per a l’elaboració dels últims comptes públics del govern de l’Estat d’aquesta legislatura. La decisió, però, és també una invitació a l’endeutament. De fet, la lletra petita de l’acord incorpora com a principal novetat que el marge de despesa de les comunitats autònomes passi d’una taxa de referència del 0,1% a un 0,3%.

És ben cert, que davant una conjuntura com l’actual, amb la inflació desbocada i un futur incert per la crisi derivada per la invasió russa d’Ucraïna, uns pressuposts expansius són una bona notícia. No obstant això, les Illes Balears no necessitam més capacitat per endeutar-nos sinó més aviat un millor finançament per prestar serveis i millorar la vida de la gent. Per entendre la situació, cal posar negre sobre blanc, i recordar que des de fa dècades arrossegam un deute històric xifrat en 9.000 milions d’euros segons el Govern, i que d’aquesta xifra 5.000 milions, són producte de l’infrafinançament crònic al qual ens sotmeten. I això, a banda de la reiterada marginació en les inversions territorialitzades de l’Estat. Només des de 2002, el Govern ha pagat 257 milions d’euros en concepte d’interessos de deute per aportacions dels mecanismes de liquiditat. Estam pagant interessos per uns doblers que haurien d’haver arribat com a finançament ordinari.

Així les coses, i abans que torni la cantarella de cada any i ens intentin convèncer que seran els pressuposts més socials de la història i que plouran les inversions, cal deixar palès (una vegada més) que el que de veritat necessitam és un nou model de finançament. I mentrestant, és irrenunciable que l’estat espanyol contribueixi amb una aportació de recursos major i que s’estableixin solucions transitòries que garanteixin la igualtat dels ciutadans en la prestació dels serveis públics sense que suposi un endeutament de les autonomies major.

Amb tot, des de MÉS per Mallorca tenim ben clar que un concert econòmic similar al d’Euskadi i Navarra o la pena sobirania fiscal poden resoldre els nostres problemes. Només amb una agència tributària pròpia tendrem les claus de la caixa i per tant assegurat el finançament que ens pertoca. Insistim en solucions com ara la cessió de tributs com l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats; volem recaptar el cent per cent d’impostos i després fer comptes amb l’Estat. La idea, és disposar d’un sistema just que no ens discrimini davant d’un centralisme que és letal. No pot ser que cada any vegem partir, per no tornar, més de 3.000 milions d’euros, el 14% del PIB; d’això se’n diu espoli i tracte colonial. És ben hora de dir basta. Nosaltres fa anys que ho deim, i insistirem. Esperam la mateixa contundència dels diputats i senadors de les Illes Balears.

I una cosa ha de quedar ben clara: el finançament autonòmic està al marge del nostre REIB. El Règim Especial de les Illes Balears i el desplegament de la part fiscal -encara pendent- no té debat ni discussió. S’ha de complir per part de qualsevol Govern d’Espanya. Una cosa no supleix l’altra.

Senyor Sánchez, gràcies per la invitació, però ni podem ni volem assumir més deutes. Ens conformam amb allò que és just, i a més, nostre.