La recent visita de l’Emèrtit o com el govern espanyol ha gestionat la crisi de l’espionatge del cas Pegasus són els darrers exemples d’un sistema ple de bonys i forats. Ni son els primers ni tampoc els únics que colpegen un sistema que cal revisar de manera profunda. Des del meu bagatge personal i polític, però sobre tot des de la meva formació en Geografia i Història, vull compartir una mirada sincera de com la mal anomenada ‘democràcia madura i plena’ s’ha anat articulant a cops de pressió, contradiccions, però sobre tot a partir de la por. Res nou. De fet, des de sempre la por s’ha utilitzat per assenyalar i marcar moviments, partits, causes i ideologies. I ara, de nou, ens veiem en aquesta tessitura amb actituds i ideologies que fomenten l’odi. Davant d’això, només guanyarem si no els hi tenim por i els combatem.

No fer-ho, serà seguir amb els bonys i forats que ja venen de lluny. Per posar un exemple, cap govern espanyol no ha sabut donar espais de governabilitat i dret a viure en igualtat de condicions a les diferents realitats nacionals que integren l’estat. La dreta s’ha apropiat de determinats espais i a molts ens han tret fóra; uns per mallorquins, altres per bascos, catalans o per ser d’esquerres, feministes, homosexuals, lesbianes o practicar una religió diferent a la catòlica.

I tot, amb la por com a rerefons. Basta recordar el fracassat cop d’estat de Tejero que, en canvi, va ser tot un èxit per a les elits econòmiques i polítiques que volien controlar el procés democràtic instal·lant un marc mental nou: el de la por a perdre la democràcia. Un marc que explica moltes de les coses que van venir després. Així, el record de Tejero, entrant a punta de pistola al Congrés dels Diputats, es va utilitzar recurrentment per frenar el procés democràtic i avançar en més quotes d’autogovern, entre d’altres. Així, l’expressió jurídica d’aquest procés és la LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico). La UCD de Suárez i el PSOE de Felipe González, van posar als seus diputats al servei d’una Espanya sense arestes territorials, una vegada els militars ja havien fet la feina deixant la por instal·lada. Poc després, i també el PSOE, aplicaria la LOFCA, la llei de finançament de les comunitats autònomes, que limitava i molt la seva capacitat d’acció. Més bonys i forats.

Durant dècades, PP i PSOE han jugat juguen al mateix i la composició dels consells d’administració actuals de les grans empreses públiques privatitzades són la millor evidència. Tot i això, les seves pròpies errades i les contradiccions del sistema vàren esclatar amb la crisi econòmica del 2008. El model econòmic del clientelisme i el totxo esclata, el sistema bancari entra en fallida. Les classes populars estan indefenses i pateixen la pitjor devaluació de la seva qualitat de vida en dècades. La crisi acaba amb Zapatero i arriben Rajoy i Bauzá. Atur, desnonaments, llei mordassa i pobresa estructural a canvi d’un rescat bancari per salvar els responsables de les seves desgràcies. Més bonys i forats

La resposta no es fa esperar: davant l’abús, indignació i resposta des de l’esquerra a l’esquerra del PSOE i des del dret a decidir-ho tot. La passa endavant que fa tant l’esquerra estatalista com formacions com Més per Mallorca són una resposta a qüestions que el bipartidisme no ha volgut o sabut solucionar. El procés català, el 15M o la plataforma antidesnonaments són respostes a un mateix anhel: la resistència de la gent del carrer, dels que volen treballar i contribuir al desenvolupament col·lectiu a canvi d’una seguretat material que garanteixi un futur digne.

Aquí a Mallorca el canvi de regles arriba l’any 2015. S’ha avançat molt en el desenvolupament de polítiques que posin el planeta dins la lògica de les decisions públiques i cuidin les persones. No hi ha major amenaça que la igualtat per aquells que viuen d’esquena a la gent i ens trepitgen amb els seus privilegis.

La millora econòmica i les cobertures socials van fer que la gent tornés a casa. Els estats d’excitació social duren el que duren. Potser aquesta va ser la nostra gran victòria , la gent va tornar a sentir-se segura. Desgraciadament, de tant en tant, apareixen bonys i forats profunds i inesperats. D’aquests ningú en té culpa. Sens dubte, la Covid-19 entra dins aquesta categoria. Durant tota la meva carrera política he vist situacions de tota classe però mai m’hauria esperat que forces polítiques democràtiques es pugessin al carro de l’extrema dreta per atacar les institucions en moments tan dramàtics. I tot només per guanyar un grapat de vots. Covid, reacció de les elits i extrema dreta: una combinació explosiva amb capacitat de crear el major dels cataclismes socials. Bonys i forats

Igual que a principis de la democràcia actual s’han fet molts esforços per deixar fora de la fotografia de la Història les forces polítiques i socials protagonistes reals dels avenços democràtics i de protecció de les persones. Qui va dur el pes de la lluita antifranquisme i que va patir més la persecució? Els nacionalistes sense estat i la gent a l’esquerra del PSOE. Els expulsats. Nosaltres

La Història es repeteix sovint. Qui va encapçalar la resposta contra els abusos del bipartidisme polític espanyol de PP i PSOE? Qui es va oposar al rescat i les polítiques d’austeritat des d’un principi? Els mateixos expulsats de la fotografia de la transició, és a dir, una altra vegada nosaltres.

Els expulsats d’aquella fotografia són els que ara hem canviat les regles del joc, els qui rescatem persones en comptes de bancs. No cal ser molt viu per veure com es va gestionar la crisi del 2008 i com la del coronavirus. A qui s’ha cuidat i a qui s’ha salvat. Mai hem de perdre una visió crítica d’allò què fem, però tampoc deixem de celebrar els nostres encerts i a qui posem davant de tot: gent i planeta en compte de bancs i beneficis.

És evident que ens queda feina per fer i que les circumstàncies són difícils. Tant de bo puguem tenir l’oportunitat de continuar desenvolupant la nostra manera de veure la vida i de cuidar la gent, sense crisis , sense pandèmies. Avui les elits tornen a veure perillar els seus privilegis per això tornen a activar el mecanisme de la por. A principis del 80 va ser la por al colpisme, ara és el fantasma de l’extrema dreta a qui s’utilitza per desactivar-nos.

La gran coalició PP-PSOE és el gran objectiu dels poders econòmics per esborrar unes polítiques, les nostres, que tot d’una ara comencem a veure els primers resultats tot i el context. L’extrema dreta serà utilitzada com a mecanisme de pressió als governs autonòmics (cas de Castella i Lleó) i als Consells Insulars per provocar la gran coalició a Madrid. Som els únics que plantem cara contra els grans privilegis que gaudeixen un pocs i que fan partir a massa persones. Per això ens volen fora i fan servir la por a l’extrema dreta.