No cal ser experta en el sector immobiliari, ni tan sols una persona que busca casa per comprar o llogar, per veure que a Balears vivim una greu crisi de l’habitatge. Simplement amb una mirada ràpida a la premsa local en un dia aleatori és suficient. Provem amb dues simples dades: qui lloga a les Illes, de mitjana, hi dedica el 50% del seu sou i el preu del nostre metre quadrat és dels més alts de tot l’Estat. És greu la situació? Sí, i requereix mesures urgents i valentes.

Ahir, el conseller d’Habitatge del Govern de les Illes Balears, Josep Marí, va publicar en aquest mateix diari un article sobre la política d’habitatge de la comunitat. M’agradaria fer algunes consideracions respecte a les seves paraules.

El primer és que m’alegra veure que compartim diagnòstic, la seva exposició sobre les dificultats per enfrontar el problema és bona. També val dir, que aquesta situació actual és fruit de dècades de polítiques d’habitatge poc decidides que es conjuguen amb la nostra especialització com a destí vacacional arreu del món. Aquestes dues qüestions juntes han generat un mercat que expulsa a qui es troba arrelat en el territori. La gent es veu forçada a abandonar el seu barri o el seu poble, i no pot imaginar un futur aquí.

Tot i compartir la visió, el to del seu escrit em deixa un regust de resignació, i de manca de valentia. La conselleria està fent coses en el sentit correcte? No tinc cap dubte, però cal més. No podem apagar l’incendi amb un tassó d’aigua.

Per enfrontar aquesta situació vàrem presentar, ara fa just una setmana, una bateria de propostes per contenir el preu de l’habitatge i respondre a la greu crisi actual. La que ha generat més atenció mediàtica ha estat la de restringir la compra d’habitatge a qui no hagi residit dos anys a la comunitat. Una mesura que dificultaria la compra de segones residències i lluitaria contra la gentrificació.

Reduir el nombre d’habitatges necessaris per ser considerat gran tenidor, de deu a cinc, s’adapta molt millor a la realitat a casa nostra i obligaria a posar al mercat de lloguer bona part dels 70.000 habitatges buits amb què comptam. S’ha de declarar de forma urgent tot l’arxipèlag com a zona tensada. I forçar a la SAREB, el banc dolent, rescatat per la gent, a posar tots els seus habitatges i sol dedicat al lloguer social.

Tampoc estaria de més, que els socialistes de les nostres illes forcessin als seus companys de l’Estat a desbloquejar la tramitació de la llei de l’habitatge. Seria una bona mostra de voluntat política i de posar-se al costat de la ciutadania.

Les dades post pandèmia ens estan deixant bones notícies. El govern de pacte està enfrontant aquesta difícil legislatura amb empenta. Els bons resultats d’ocupació, de recuperació econòmica o l’aposta decidida per les energies renovables en són bona prova. Però l’habitatge continua sent l’assignatura pendent. No tenim més alternativa, cal reaccionar enfront l’emergència de l’habitatge, podem ser més valentes i fer d’aquesta comunitat un lloc millor per viure.