La meva germana, gran lectora, em referí una anècdota sobre Eduardo Mendoza relativa als seus canvis de residència i a l’enuig que li causaven les consegüents mudances. No debades els anglesos diuen que tres mudances equivalen a un incendi. I si fem la classificació de les penalitats que provoquen els trasllats, just després del primer lloc que ostenta el piano de coa, venen els llibres perquè mai van tots sols i junts pesen més que un deute. Una vegada que el gran escriptor descobrí que el transport de llibres era, a més de feixuc, un error, deixà de fer-ho. O regalava els llibres o els llançava. Ara bé, aquest problema no el tenen els que no llegeixen, els que no es muden, els que fan dels llibres la decoració de la casa i els que els fan servir de prova de ser molt cultes en previsió de visites, fotografies o aparicions a la tele.
Jo, que no pertany a cap d’aquests col·lectius, la solució a la qüestió l’he trobat a una tenda de compra i venda de llibres que es diu Re-read. N’he fet una prova amb una tongada d’un centenar llarg i l’experiència ha sigut d’allò més plaent. L’encarregada que vengué a casa a emportar-se els llibres, culta i professional, es fixà en la col·lecció de J.M. Coetzee i em comentà que d’ell només n’havia llegit Disgrace, novel·la que també va ser el meu primer contacte amb l’escriptor sud-africà. Desprès d’una interessant conversa, la compradora, amb les mil pàgines del llibre Las benévolas en les mans, em digué: «aquest el posaré apart perquè feia molt de temps que el volia llegir». No em quedà altre remei que avisar-la que no es fiés del títol.
Entre els llibres venuts no faltaren novel·les de Michael Connelly, comprades a l’Aeroport de Gatwick. Als pocs dies després de la venda (no crec en les casualitats) m’enfony dins Netflix i, sense haver-li demanat res, em condueix cap a la nova sèrie The Lincoln Lawyer, inspirada en el film L’innocent protagonitzat per Matthew McConaughe i basada en les novel·les de Michael Connelly. Puc donar fe de la seva autoria perquè en el capítol de la sèrie on es trien els membres del jurat, els batien com «els déus de la culpa», títol d’un llibre seu: The gods of guilt. Mister Netflix m’ha tornat a enganxar.
