Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

Tempus est iocundum | Malthus a les Illes Balears

El gran problema ecològic d’aquestes illes és l’home. L’excés d’humanitat, per ser més exactes. Francina Armengol ho explicà el passat dimarts durant el seu discurs del debat de política general de la comunitat autònoma: la població de les Balears ha crescut un 38,5% durant el segle XXI. Des d’una perspectiva demogràfica es tracta d’una bestiesa. És el doble del que s’ha incrementat el padró espanyol.

En certa manera, som l’autonomia que més s’apropa a les teories de Thomàs Robert Malthus (1766-1834). El pensador i clergue britànic considerava que els recursos de la Terra serien insuficients per a alimentar la creixent població. Malthus s’equivocà perquè establí en l’any 1880 la data del col·lapse. Malgrat l’errada de datació, les seves doctrines segueixen exercint una forta influència avui en dia.

Ivan Murray adverteix que cada resident a les Balears suporta dotze turistes. El mateix geògraf explica que per aconseguir un equilibri ecològic entre allò que produeix i consumeix l’arxipèlag es necessita multiplicar per catorze la seva superfície. La Xina també creu que el planeta patirà un problema alimentari. Des de fa una dècada inverteix fortes quantitats de doblers en la compra de terrenys agrícoles. Es calcula que entre 2010 i 2018 ha gastat 96.000 milions de dòlars en superfícies cultivables arreu del món.

Quina ha estat la resposta d’Armengol davant el repte de l’augment descontrolat de la població? Reduir el creixement mitjançant fortes restriccions urbanístiques? De cap de les maneres. De fet la presidenta anuncià la construcció de 1.200 habitatges públics, probablement necessaris davant els altíssims preus del mercat lliure, per a atendre la manca de pisos per a les classes socials més modestes. Comunicà Armengol una retallada important dels nous llits turístics per controlar el turisme de masses? No. Tanmateix, si ho hagués fet, els jutges considerarien que és una mesura «innecessària i desproporcionada», com han fet amb la prohibició del lloguer vacacional a edificis plurifamiliars de Palma. Dicten, altra vegada, la política turística sense presentar-se a unes eleccions.

La presidenta del Govern s’ha limitat, com a apotecària que és, a receptar calmants contra una malaltia greu. Ha presumit de la declaració d’emergència climàtica, de la reducció de dos grups de la central d’es Murterar del 50% de producció amb carbó al 5% i ha anunciat l’augment de les instal·lacions renovables d’autoconsum. És a dir, la colonització del sòl rústic amb parcs fotovoltaics.

També assegura Armengol que té l’objectiu de triplicar la producció de les zones de regadiu. Se suposa que d’aquesta manera augmentarà la producció. No deixa de ser un reconeixement de la crisi alimentària –per escassesa, preus o ambdues coses– que s’albira en un futur més o menys llunyà.

Mentrestant, les grues creixen més que els arbres del batle José Hila. Des del Polígon de Llevant al Port d’Andratx. Acab de llegir una pàgina del Diari de Mallorca de 1971 en la qual es parla de posar límits a les zones turístiques saturades. Cada vegada és més difícil prendre el control del creixement urbanístic. I sabem que des del moment en què es posa el fre reacciona com un tren, que segueix avançant centenars de metres.

El turisme deixarà un dia de ser el mannà de les illes, no cometré l’error de Malthus de posar data. Famagusta, a Xipre, o Beirut, al Líban, perderen el seu atractiu turístic per culpa de les guerres. Bodie és una ciutat fantasma a Califòrnia perquè s’acabà l’or. Chicago pateix la derrota de la indústria automobilística americana enfront de la japonesa. És un fenomen que s’ha repetit a Efes, Potosí i molts altres indrets. Aquest dia inevitable, els mallorquins del futur es quedaran amb una herència de formigó excessiu i sense cap valor.

Compartir el artículo

stats