Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Teresa Mollà

Perquè em dóna la gana

Teresa Mollà

Som dones!

Escoltar al candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya parlar d’éssers menstruants al discurs d’investidura, d’equitat menstrual, de productes per a la menstruació relacionats amb el canvi climàtic, etcètera, em sembla, com a mínim, paradoxal. I és què, encara que hi haja gent que no ho veu que quan es parla de diversitat, s’oblida el feminisme i, per tant la lluita de les dones per una equitat real entre dones i homes.

Darrere d’expressions com diversitat i respecte a tots els cossos, s’està amagant el neoliberalisme individualista de la gent transgenerista, que no transsexual, que vol imposar els seus desitjos en forma de llei i, de pas, fer-li la feina bruta al patriarcat menyspreant, quant no esborrant la lluita feminista. Al moviment feminista se’ns demana que assolim les nostres reivindicacions com si es tractara d’una obligació més del moviment. Per això ens titllen de trànsfobes i altres qualificatius despectius més. No passa res, sabem qui som i on estem. I també sabem que, a l’haver-nos quedat òrfenes d’esquerres s’ha començat una campanya amb manifest inclòs, a la qual m’he afegit, que s’anomena Feministas al Congreso, que pretén precisament això: que el feminisme tinga presència pròpia al Congrés i que no estiga capitalitzat per cap partit polític.

I per què? Perquè al final els assumptes relacionats amb equitat entre dones i homes, amb violències masclistes d’ample espectre; temes relacionats amb una educació realment coeducadora o les matèries relacionades amb el tema siguen de formació obligatòria per al personal docent. O que es reforce la sanitat pública en temes de salut específica de les dones més enllà dels moments de l’embaràs i la lactància. Perquè es parle d’investigació per a una millor salut de les dones i també s’estalvie l’anomenada violència obstètrica cap a les dones. Tots aquests temes passen a segon o tercer pla perquè els temes realment importants són els que el patriarcat vol que siguen els importants.

Darrere d’expressions com diversitat i respecte a tots els cossos, s’amaga el neoliberalisme individualista de la gent transgenerista.

decoration

Ara, amb les polítiques del Ministeri d’Igualtat, se li està fent el llit al patriarcat i tots aquests temes i molts altres han estat relegats en favor de legislar que els desitjos siguen drets. I mentre, els drets de més de la meitat població, han quedat, de nou, desatesos. I el més curiós de tot és que la neollengua emprada per aquesta gent entra al Parlament de Catalunya a un discurs d’investidura de qui vol governar allà. Un candidat teòricament d’esquerres i republicà que lliga els productes relacionats amb la menstruació amb el canvi climàtic i evita anomenar a les dones referint-se a nosaltres com a «éssers menstruants». Cal tindre molta necessitat de congraciar-se amb massa gent per a haver començat així una legislatura!

El temps del feminisme de partits, ha passat. No han sabut defensar els drets de les dones i de les criatures com cal, amb valuoses excepcions, clar. És moment de ficar l’agenda feminista en primer pla i a la mateixa alçada que temes com la regulació del lloguer o el preu de la vivenda. I aquestes polítiques que hauria d’estar fent el Ministeri d’Igualtat, no les està fent.

No hi ha cap proposta per a abolir la prostitució que esclavitza i explota a tantes dones cada dia. Res per prohibir taxativament l’explotació reproductiva. Res per ampliar drets de víctimes de totes les violències masclistes. Res per avançar en l’eliminació de les bretxes de sexe existents encara com la salarial, tecnològica, etc. Però si per aprovar una legislació que vol esborrar les dones com a dones que som. Perquè totes aquestes bretxes, violències masclistes, etcétera les patim per ser dones.

Senyor Aragonès, senyora Montero, som dones, no ho obliden. Dones i no éssers menstruants o gestants. Dones.

Compartir el artículo

stats