L'inici del curs acadèmic de la Universitat Oberta de Majors de la UIB, al campus, té lloc els primers dies d'octubre i coincideix amb la celebració, dia 1 d'octubre, del Dia Internacional de la Gent Gran. Aquesta data fou instaurada l'any 1990, enguany farà 28 anys, per l'Assemblea General de les Nacions Unides, a la resolució 45/106, de 14 de desembre.
Fins ara, cada any ha tingut un lema. Vegem els dels darrers cinc anys: el 2014, "Sense oblidar ningú, promoure una societat per a tothom"; el 2015, "La sostenibilitat i la inclusió de la gent gran a l'entorn urbà"; el 2016, "Conscienciar contra la discriminació de les persones grans"; el 2017 el lema fou molt adient per a l'entorn universitari, "Entrant en el futur: aprofitar el talent, la contribució i la participació de les persones grans". I finalment, per a aquest 2018 el lema és "Reconeixent les persones grans com a defensores dels drets humans".
La finalitat d'aquesta jornada reivindicativa és fer que les persones grans siguin, almenys un dia, centre d'interès arreu del món i alhora difondre una imatge més positiva de l'envelliment, com la que es transmet des de la nostra universitat, ja que les persones grans són cada vegada més presents en tots els àmbits, inclòs l'educatiu universitari, tant per recuperar els coneixements del temps passat com per aprendre'n de diferents.
Per què se celebra aquest dia internacional? Les raons són diverses, i la més destacada és el pes que aquesta població té als països occidentals. Entre 1950 i 2010 l'esperança de vida a tot el món ha augmentat de 46 fins a 68 anys, i està previst que se situarà als 81 anys al final del segle. Als països occidentals encara és molt més alta, i Balears no en són una excepció. El 2018 a les illes la mitjana d'anys de vida és de 82,8, amb una diferència important de gènere (85,4 anys per a les dones i 80,2 anys per als homes). En els quaranta anys d'existència de la UIB (1978-2018), l'esperança de vida ha augmentat 8,4 anys en els homes i 7,7 anys a les dones (Salvà, P. (2018). La població de les Illes Balears al llarg dels quaranta anys de la UIB. Lliçó inaugural, curs 2018-19.). Som dels que més anys vivim del planeta, per darrere de Japó, França i Corea del Sud. Per primera vegada en la història de la humanitat, el 2050 al món hi haurà més persones més grans de seixanta anys que nins: seran 2.000 milions, és a dir, més del 20 per cent de la població mundial.
I des d'una visió de gènere, particular ressonància té la situació de les dones grans. En el conjunt mundial, a la franja d'edat de les persones de seixanta anys o més, el nombre de dones supera el d'homes en uns 66 milions, i entre les persones de vuitanta anys o més, el nombre de dones pràcticament duplica el d'homes. Aquestes dones s'enfronten a desigualtats en l'educació i en l'ocupació basades en el gènere, que s'accentuen entre les persones d'edat. Com a conseqüència, les dones més grans tenen més probabilitats de ser pobres que els homes. A més, amb freqüència assumeixen més responsabilitats pel que fa a l'atenció de la família, alhora que s'enfronten a condicions de treball inflexibles, edats de jubilació obligatòries, i pensions i altres beneficis socials insuficients, que accentuen la seva vulnerabilitat i la de les persones al seu càrrec.
Sens dubte, l'envelliment i la feminització de l'envelliment introdueixen un canvi sense precedents en el teixit social contemporani, amb conseqüències i amb reptes de gran abast als quals cal enfrontar-se, ja que la contribució essencial que la majoria dels homes i les dones d'edat poden seguir fent al funcionament de la societat és molt destacada, si compten amb les garanties adequades.
I una universitat pública com és la Universitat de les Illes Balears ha de donar i dona respostes a les necessitats i inquietuds socials i d'aprenentatge de la gent gran. La UIB vol dotar la gent gran dels coneixements necessaris per afrontar els reptes de la societat actual, perquè aquesta població sigui més activa i participativa.
Des de l'any 1998, en què es creà la UOM, s'ha anat incrementant el nombre d'alumnes inscrits (uns 25.000, dels quals quasi el 70 per cent és alumnat femení) i de programes oferts, que arriben a totes les illes i fan real la Universitat de les Illes Balears. En aquestes darreres dècades bona part de les universitats espanyoles compten amb programes universitaris per a majors, centrats en el paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida, en l'envelliment actiu i en la formació de ciutadans de ple dret. La UOM de la UIB té tres programes al campus per a persones més grans de cinquanta anys que començaran molt aviat, el diploma sènior i els dos diplomes d'especialització, un en "Patrimoni de Mallorca" i l'altre en "Grans descobriments científics", inspirats en aquests principis.
