Quan un Estat deixa de farcir-se i de vestir-se de l'ètica civil i decideix organitzar-se -amb els seus poders Legislatiu, Executiu i Judicial- al servei de la comunitat humana, té obviament el perill de caure en els precipicis de la prepotència i de l'imperi de la Llei. I això, pareix que li està passant a l'Estat Espanyol.
La corrupció legislativa de majories absolutes és prou coneguda en la nostra història democràtica. La corrupció judicial, coneguent el seu origen, ha sigut i es evident. La corrupció dels governs democràtics, que han governat l'Estat Espanyol, és sobradament ventilada en els mitjas de comunicació i els tribunals de justícia han hagut d'intervenir.
Els darrers esdeveniments, succeits a Catalunya, a Espanya, a Europa, ens posen al corrent de la complexitat del que està passant. Els poders legislatiu, judicial i executiu de l'Estat han actuat d'una determinada manera i tractant de servir la legalitat. El debat està obert: al carrer, als parlaments, als mitjans de comunicació, a les xerxes socials, a tribunals de l'Estat i a forans.
L'ètica civil, lluny de inhibir-se, té una funció d'intervenir en la vida social per limitar el poder excessiu de l'ordenament jurídic, de l'economia, de la política, de la tècnica i dels fets massivament realitzats, consumats. Solament afirmant l'ètica civil com a normativa suprema de la vida social es posen els límits al poder excessiu de l'ordre jurídic. La llei positiva no és la norma definitiva; ella mateixa està sotmesa a l'ètica. I és ben cert que l'ètica és la realitat més desemparada sociològicament. A ningú el pots obligar a "ser una bona persona". Per la seva mateixa estructura, l'ètica es troba allunyada del poder. Així i tot, en aquesta debilitat, hi radica la força de la moral.
L'altura ètica d'una societat possibilita per enfrontar-se als poders usurpadors de la dignitat humana i racional: el jurídic, el tècnic, el fàctic. L'ésser humà és l'única realitat que es considerada un fi en ella mateixa, i no un medi. Totes les altres realitats han de apuntar cap a la realització en cada ésser humà, a fi que es realitzi el procés d'humanització fins arribar a la seva consumació. No fins que es consumeixi, si no fins que arribi al cim del seu humanisme.
Essent l'home el valor absolut i visquent com viu en una societat, en un Estat, caldrà que ens fixem en uns nivells de categories, per tal de comprendre el desgavell humà i treballar valors morals que desvetllin respecte al diferent, a la llibertat, a la igualtat i a la fraternitat.
El 1er nivell, el superior: el més exel·lent, hi hem de situar el valor absolut de l'home. L'ésser humà té una dignitat inviolable; frueix d'una llibertat i d'uns drets i d'uns deures, envers ell mateix i envers els altres. Des del dret de nèixer en un "medi" humà favorable, a una educació humanitzadora, a una vida laboral creadora i gratificant, a una assistència de salud universal, a elegir l'estat de vida que li sia més humanitzador i li reporti felicitat, a una vellesa plena de sentit i assistida amb tendresa i ciència.
I, entre els deures que dignifiquen l'éxistència humana, hi trobam la igualtat i la participació. La igualtat és tasca permanent, en qualsevol comunitat humana, perquè no tots som iguals: ni davant els poders establerts i consolidats, ni davant els altres humans. Sabem, com diu Rouseau, que la desigualtat pot ser natural, o "desigualtat moral o política, perquè depèn d'una espècie de convenció establerta (o al manco autoritzada) pel consense dels homes." La participació, facultat inmanent en l'ésser humà, el possibilita a realitzar, amb els altres, empreses de signe comunitari. La llibertat és el presupost de la participació activa i responsable. La llibertat i la participació constitueixen el nucli de la dignitat humana. A la vista de les tentacions i ambigüitats de les democràcies lliberals, es fa necessari l'alternativa de la democratització social: abarca tot l'entramat de la vida social en l'exercici de tot el cos social.
El 2º nivell, el d'enmig: és nivell de poder per a servir. El poders Legislatiu, el Judicial i l'executiu -des de l'ètica civil- han de legislar, judicar i governar a favor dels ciutadans, de cada un i de tots i dels més dèbils i minories. Caldrà no perdre de vista la missió de afavorir els drets humans inviolables; i a més de no violentar el nivell superior -l'ètic- posar el medis possibles per enfortir l'eticitat del Col·lectiu Humà. No respectar la dignitat de les persones, no afavorir la igualtat en els parlaments democràtics, davant la Llei, davant acords entre governs estatal-autnòmics...és atentar contra el nivell superior: el Poble.
El 3er nivell, l'inferior: els ciutadans, els pobles també habitam en aquest nivell inferior. Aquí hi trobam l'educació (escolar i universitari), els hospitals públics i privats amb els profesionals de la salut, els organismes i personal d'assistència als més impossiblilitats... Les carreteres i autopistes, els ports i els aeroports, l'AVE i els trens de rodalies, aeroports sense avions... les costums, les tradicions, les activitats més plurals, els treballadors amb innombrable diversitat, la producció, el comerç, els sindicats, l'economia global, els "lobbis", les multinacionals, els paradisos fiscals, la televisió pública (Estat-Autonomies) i la televisió privada, la Territorialitat...
Sembla, pel que està passant, que el qui ha pegat el cop d'Estat -a l'Estat Democràtic i Social de Dret- han estat els poders Parlamentari, Judicial i Executiu que s'han situat en el nivell superior. Amb l'imperi de la Llei (La llei positiva no és la norma definitiva; ella mateixa està sotmesa a l'Ètica) forces repressives han exercit la violència extremada, atropellant els Drets Humans i Socials, han vulnerat la correspondència privada i la oficial, han aplicat articles constitucionals represius, han enviat a la presó persones que vinguent de l'estranger, es varen presentar davant la jutgesa i aquesta els empresonà per por a que fugin. La premeditació i l'alevosia ofenen l'ètica perquè fan mal a l'esser humà; la privació de llibertat, sense un judici just, ofen la dignitat humana; castigar amb la presó uns ciutadans, acusats de participació, vulnera i elimina l'Estat Democràtic i Social de Dret.
Espanya és un país amb moltissims pusil·lànims: l'statu quo' forma part del seu tarannà. Abominen de la participació, del dret a la manifestació ("a por ellos" cridant als comandaments que partien cap a Catalunya). Són ciutadans amb la mateixa dignitat que tots: "Construiu escoles i es tancaran les presons". Una bona educació fa bons els ciutadans; les iguala en dignitat, tot i essent cadascú, únic i irrepetible; les mou a la participació, respetuosa i pacífica. I l'Escola pública, a Catalunya és tot un exemple.
La igualtat i la participació, que dignifiquen la persona, es construeixen amb l'enteniment, la memòria i la voluntat. El col·lectiu humà, amb els seus drets i deures, amb les seves divergències respetades; amb les seves necessitats personals, econòmicas, educatives i universitaris, socials, culturals, sanitaris, políticas, judicials, degudament ateses...l'ética civil el sitúa en el nivell superior. I els poders de l'Estat haurien de teballar a favor del col·lectiu humà.
L'economia està al servei de l'home; les persones estan per damunt els interessos econòmics i l'Estat té el deure de protegir-les. Les lleis d'un Estat no són per frenar la llibertat dels ciutadans. L'atac que els catalans han fet a la Llei no autoritza a cap poder de l'Estat a fer l'atac que s'ha comès a les persones, a la seva llibertat i a les institucions democràtiques catalanes. El seny i l'educació cerquen altres mesures menys represives i més humanitzadores. La llibertat, la igualdat i la fraternitat, amb la participació, son "sagrades".
*Moralista
