March, figura universal

La desclassificació de nous documents referits a Juan March que fan els governs en compte gotes, es una notícia que celebram tots els historiadors, especialment aquells que durant anys l'hem investigat. Una part de la documentació desclassificada de la CIA ratifica determinades actuacions de Juan March, conegudes gràcies als documents consultats en els arxius de la Gran Bretanya. Altres, de gran valor, ens obren noves línies d'investigació, com són els tèrbols afers amb les riqueses dels jues, durant la II Guerra Mundial. A mesura que tenim més coneixements sobre les tribulacions, afers i negocis de March se'n confirma que va ésser una figura cabdal dins la història contemporània, o com titula Matiás Vallés en el seu article "Documentos de la CIA desvelan el peso mundial de Juan March" Diario de Mallorca, 22/1/2017. Afirmació que han rubricat molts d'altres: l'MI6 (serveis secrets britànics), l'almirall Canaris cap de dels serveis secrets hitlerians (Abwehr) el mateix Winston Churchill., la CIA, etc.

Es curiós que en els darrers temps hagin sorgit algunes veus conegudes en la nostra societat que han considerat la activitat contrabandista de March com un pecat venial de joventut. I, el cas de Rafel Garau com un fet destinat a les pagines de successos. És el principi d'un revisionisme de la figura de Joan March?

En l'article signat per Mar Ferragut el catedràtic de la UIB, Carles Manera, declarà al Diario de Mallorca, que sobre la dimensió estrictament empresarial de March s'ha escrit poc, que hi ha llacunes i, no hi ha gaire anàlisi sobre la figura del potentat. Dir que s'ha estudiat poc sobre aquest punt, em sembla un desencert o un oblit. Des de el 1998 any de la presentació de la meva tesi doctoral, "Joan March els inicis d'un imperi financer", s'han fet estudis seriosos i molt rigorosos de prestigiosos economistes i historiadors sobre "l'activitat empresarial de March", com Mercedes Cabrera, Sánchez Assiaín, Àngel Viñas o Pablo Martín Aceña. A nivell local podem ressenyar la remarcable obra sobre el gran projecte de parcel·lacions a El Tesorillo (Andalusia), d'Honorat Bauzà i Margalida Joan. L'apoderament de la La Barcelona Traction, per Joan March ha estat motiu d'estudi i anàlisi per molts d'historiadors, economistes i advocats de renom a nivell nacional i internacional.

Jo mateix he publicat tres llibres sobre March. Qualificats d'història econòmica- política i social. El cas Garau ocupa un capítol. Ens hi referirem perquè l'afer no està deslligat de la falta d'independència i de corrupció de la Justícia. Un crim amb implicacions econòmiques i polítiques de primer nivell. Un estigma en la biografia del personatge. Del qual se'n poden inferir moltes conclusions sobre la manera d'obrar i fer del personatge.

El catedràtic Carles Manera insisteix que falta dimensió estrictament empresarial en tots els estudis que s'han fet fins ara. Visió, que amb tot el respecte, em sembla reduccionista. March va tenir una activitat frenètica al llarg de la seva vida. Inabastable per alguns, de gran volada per altres i, pels més, d'una magnitud immesurable. Fou per damunt de tot un negociant, un comerciant de guerra, un industrial contrabandista i, no solament de tabac. Era capaç de satisfer qualsevol demanda provinent dels mercats exteriors o del propis estats, legalment o de contraban. No va tenir cap escrúpol de exportar productes alimentaris il·legalment envers els països bel·ligerants, deixant desproveïts els mercats nacionals i locals, en plena crisi de subsistències en el decurs de les dues guerres mundials.

Com qualificaríem aquests intercanvis comercials que li reportaren enormes beneficis: d'estrictament empresarials? Qui feia aquest tràfic se'ls deia especulador, acaparador en temps de fam. I, quan el comerç era de material de guerra, com l'anomenaríem? empresari de material bèl·lic o traficant d'armes? Un banquer que creà la Banca March, especialitzada en finançar els seus grans negocis, com les parcel·lacions, la compra de elèctriques a Canàries, i moltes d'altres operacions d'envergadura, com el finançament del cop d'Estat contra la República. Un diputat a Corts sempre elegit quan es presentà. Entenia la política com un instrument i plataforma per aconseguir monopolis sense que se celebressin els preceptius, concursos. Un personatge audaç, llest com cap altre de l'època que durant les guerres de la primera meitat del segle XX serví als dos bàndols al mateix temps. Caminà pel tall de la navalla sense fer-se cap tall.

Una figura tan maquiavèlica com a Juan March. Que moltes vegades restava a l'ombra. Un espectre que comprava i venia sense que aparegués el seu nom sobre cap document. Se servia d'homes de palla: advocats, militars, polítics etc. Persones que seguien fidelment les seves ordres. Un bon exemple d'aquesta manera d'obrar queda exemplificada en la constitució de la Trasmediterrànea. March no figura en la escriptura fundacional. En canvi el director de naviliera és un home de March i ell n'era un dels principals accionistes.

Finalment, farem una referència al famós cas de la Barcelona Traction, l'empresa més important d'Espanya. March se n'apoderà per la declaració d'una fallida fraudulenta.

El nostre personatge, no seria comparable a un empresari fabricant de cotxes com els Agnelli, els Ford. Tampoc es podria considerar un banquer convencional, com els Rotchilds. O un gran industrial com els alemanys de la Krupp. Essent un empresari. era molt més que això. "March és March" va dir Jaume Carner en el Congrés com si volgués accentuar la seva singularitat, excepcionalitat. A la vegada que avisava govern de l'amenaça que representava March per la República. Un sol home podia fer trontollar tot un Estat? Els darrers anys de la seva vida, creà la Fundació que porta el seu nom, convertint-la en una de les més importants del món.

Als historiadors, gairebé sempre ens manquen proves, informacions, per tenir la certesa d'haver arribat al fons de les qüestions investigades. Construir veritats, descriure realitats inqüestionables es una quimera. Per aquest motiu, s'ha de ésser humil amb allò que relatam, perquè, en qualsevol moment, una interpretació diferent feta amb rigor, una nova troballa pot qüestionar, capgirar les nostres hipòtesis.

Certament, queda molt per estudiar. Però el treball fet mereix respecte i consideració. Les investigacions són camins oberts que cal prosseguir. Seria un excel·lent notícia que s'impulsàs des d'el departament d'Història Econòmica de la UIB una nova tesi doctoral sobre Juan March.

* Doctor en Història