La professió d'economista ha sofert una pèrdua de credibilitat notable d'ençà la crisi econòmica. Si bé una part de les crítiques a l´economia com a ciència tenen fonament, també crec que bona part del descrèdit el provoca el comportament d´algunes persones que es fan dir economistes, però que ara no passarien del primer curs a la Facultat. Normalment empesos per una intencionalitat política i sempre parlant des de l´abstracció, aquests individus són capaços de defensar qualsevol argument si això els hi serveix per quedar bé amb ´l´establishment´, encara que l´argument no tingui cap fonament.

Un exemple de l´anterior el trobam en una part dels economistes que actualment pregonen la sortida de la crisi, on els seus arguments de conjuntura econòmica s'ajunten amb prejudicis normatius de política econòmica. Com sempre, està molt bé la ideologia. Però per demostrar que unes determinades polítiques econòmiques són millors que altres, cal argumentar-ho, a poder ser amb dades. Per aquest motiu, l'objecte d'aquest article es discutir algunes de les suposades 'veritats' que des de certes instàncies s'estan formulant sobre la situació actual de l'economia balear, les quals, al seu entendre, servirien per justificar les polítiques econòmiques esmerçades en els darrers anys. Vege´m-les.

€ L´economia balear s´està reactivant. Segons apuntava la nota de premsa del Govern de les Illes Balears del 26 d'agost per presentar el sostre de despesa dels propers pressupostos, "(hi ha) evidència de la consolidació del creixement econòmic". El passat 2 de setembre en la nota de premsa de presentació de les dades laborals s'afirmava que "estam davant un canvi de tendència clar i evident".

Analitzem les dades. Segons les estadístiques oficials del propi Govern, l´any 2012 el PIB balear va créixer un 0.0% i el 2013 un 0.3%. Quant a les dades de 2014, l´increment interanual en el primer trimestre (darrera dada disponible) és del 0.4%. On és la reactivació? Aquestes dades són pròpies d´una economia estancada. En cap cas, d´un canvi de tendència. A aquest ritme trigaríem 24 anys a recuperar el perdut en 2009 i 2010. Només a títol comparatiu, front a un creixement acumulat a Balears del 0.3% durant el bienni 2012-2013, Alemanya i Regne Unit presentaren un creixement del 1.1% i 2%, respectivament (entre 3 i 6 vegades més!). De fet, les dades de Balears recorden més al cas de l´economia japonesa, que ha conviscut amb l´estancament durant dues dècades seguides. És més, el propi Govern afirma en els seus informes de conjuntura que el PIB està caient a Mallorca i Menorca. Només les Pitiüses mostren valors positius.

Tanmateix, aquesta anàlisi es basava en les dades oficials. Ja he apuntat en altres articles que la resta d´organismes que analitzen la conjuntura econòmica de Balears (INE, FUNCAS, CAEB) indiquen que l´economia balear ha vingut caient tant el 2012 com el 2013, tot rebaixant significativament les dades del Govern.

En aquest sentit, el fet que el propi Govern calculi un creixement del 0.4% en el primer trimestre de 2014, més que animar, el que fa és encendre totes les alarmes. De fet, la majoria d´indicadors agregats no conviden a l´optimisme: caiguda d´un 3.5% interanual en la demanda elèctrica acumulada entre gener i maig d´enguany, caiguda d´un 4.2% interanual en la despesa acumulada fins a juliol del turisme estranger i caiguda interanual d´un 1% en el total d´hores de treball contractades en el primer semestre d´enguany, entre molts d´altres indicadors.

Tot plegat, desgraciadament, no permet albirar un creixement vigorós de l´economia balear. De fet, ni les dades oficials suggereixen aquest repunt econòmic, ni tan sols està garantida una variació en positiu del PIB. Al contrari, no està descartat que l´economia balear segueixi en recessió. En aquest sentit, fóra bo que el Govern publicàs els intervals de confiança de les seves prediccions del PIB, així com les hipòtesis econòmiques que les sustenten.

€ Balears encapçala la recuperació econòmica a Espanya. Aquesta és una idea que es sol llançar als mitjans de comunicació, normalment justificada amb la idea del turisme com a locomotora. Vegem a les dades. Segons l´INE, en el 2013 el PIB per càpita de Balears fou el segon que més va caure d´Espanya. Quant al 2014, ja hem esmentat que el Govern balear xifra el creixement interanual del primer trimestre en un 0.4%. Per a aquest mateix període, l´INE calcula que l´economia espanyola va créixer un 0.7%. Per tant, segons les dades oficials, Balears no arriba ni a la mitjana espanyola. Aleshores, com es pot defensar que s´encapçala la recuperació econòmica a nivell estatal? Això és tot un misteri.

€ A Balears ja és crea ocupació neta. El Govern defensa com a prova de la seva política econòmica que ara hi ha més gent treballant que fa un any. Certament l´afiliació a la Seguretat Social en l´acumulat de 2014 és un 2.5% superior que en el mateix període de 2013. L´Enquesta de Població Activa (EPA) va en la mateixa línia. Tanmateix, el rellevant no són el número de persones treballant, sinó el número de hores treballades. En aquest sentit, les dades de l´EPA mostren com el número de hores treballades a Balears ha caigut un 1% en el primer semestre d'enguany (l´equivalent a una pèrdua de 8.056 llocs de feina a temps complet), front a un creixement del 0.2% del conjunt espanyol. Per tant, no es crea ocupació neta, se'n destrueix. Quant a la comparativa estatal, aquí sí encapçalam, però en termes de destrucció d´hores de feina.

Des d´una altra perspectiva, a ningú no li grinyolen els seus coneixements econòmics quan sent que el PIB creix un 0.4% i l´ocupació ho fa un 2.5%? Siguem seriosos. Una de les dues dades és incompatible, a no ser que els llocs de feina creats siguin de molt poques hores i se substitueixin llocs de feina a temps complet per altres a temps parcial, que és el que està succeint.

En definitiva, desgraciadament la conjuntura econòmica balear no és tan positiva com es vol presentar des de certs àmbits. Tal vegada ens convindria a tots, com a societat, no estar tan pendents de la foto i focalitzar els esforços en els nostres problemes estructurals, que són molts i vénen de molt enrere. Al respecte, sembla que ha desaparegut el debat sobre el model econòmic. Continuarà.

*Professor d'Economia Aplicada de la UIB