La opinión de J. M. Arbucias: Palmer Basket, 28-Juventud Alcalá, 0

Diuen que l’Home és un animal de costums i això fa que actuï per inèrcia, irreflexivament, per hàbit i no per decisió conscient... El proper cap de setmana els seguidors del Palmer viuran un diumenge atípic, desacostumat, perquè enguany cada quinze dies anaven a Son Moix i passaven pena, sofrien, hi havia nervis i més d’una i més de dues vegades tornaven a casa decebuts pels mals resultats. Diumenge que ve aquests aficionats aniran al Palau una mica descol·locats i desorientats i amb un canvi de xip celebraran que el seu equip la pròxima temporada seguirà essent Plata. Això serà així perquè al primer matx del play out a la pista del Juventud Alcalá els mallorquins guanyaren còmodament per 75 a 103.

L’encontre em va recordar un dels molts partits de categories de formació que cada setmana es disputen i que abans del seu inici tothom sap qui guanyarà i l’única incògnita resideix en encertar la diferència final a l’electrònic. Un partit, en definitiva, que enfrontà un equip clarament superior amb un equip manifestament inferior. La del Palmer és una plantilla de molta més qualitat, de més categoria que la del seu rival d’eliminatòria, formada per millors jugadors, amb més recursos i així és més fàcil fer bàsquet, competir i guanyar. Una plantilla que, en lloc de lluitar per no descendir, hauria de fer-ho en aquests moments per ascendir, però aquesta és una altra història...

El Palmer Basket encarrila su permanencia en la LEB Plata

El matx només va tenir el color clar del verd turquesa dels de Ciutat. En cap moment els locals anaren per davant i fins i tot arribaren a perdre de 31 punts. Els homes de Raúl Machado encadenaren la quarta victòria, jugaren per ventura el millor partit de la temporada i l’encert els acompanyà: superaren les seves estadístiques de la fase regular de punts a favor (103) i en contra (75), el percentatge de tirs de 2 (59%), el de 3 (14/28: 50%), el de tirs lliures (15/15: 100%), els rebots totals capturats (43), les assistències (26) i la valoració de l’equip (141; set jugadors dels vuit que jugaren – només vuit, què curiós i estrany! – superaren el 10 d’actuació individual); tan sols empitjoraren els apartats de les pilotes recuperades (6) i els de les perdudes (16). Sens dubte, uns bons números.

La passa donada aquest dissabte passat pels immobiliaris a Madrid per mantenir la categoria fou de gegant i segurament definitiva, perquè començar el partit de tornada diumenge que ve a Son Moix amb un 28-0 sembla irreversible i concloent.